|
|
|
| |
| MISSATGE D’ANY NOU |
| |
| En aquests moments de recapitulació, balanç i
adopció de propòsits, la impressió que em domina és
que: |
1) Ha acabat un altre any carregat d’esperances, però encara
farcit de guerres, malalties, calamitats, penúries, sofriment
i manques de comprensió de tota mena,
|
2) Totes les cultures actuals, fins i tot aquelles que semblen més
madures, són encara insuficients i poc apropiades per eixugar
tots els mals que encara ens malmenen,
|
3) El canvi cultural és la única cosa que pot aportar
solucions definitives a tots aquests mals.
|
4) Tanmateix, no serveix de gaire saber el que caldria fer si, tot
seguit, resulta massa difícil o més tard només
s’assoleix a mitges, amb lentitud desesperant i amb gran esglai
i patiment per part del moltes persones.
|
| |
| El que ens frena i ens cohibeix és la nostra
balbucejant capacitat per canviar i l’escàs talent que tenim
per manegar la transformació col·lectiva en les comunitats,
les empreses i les organitzacions. |
| |
| Al començar el 2006, tinc ganes de demanar: |
- menys discussions teòriques, ideològiques
i doctrinals
- menys lluites de poder i altercats polítics
arran dels projectes de canvi, i
- més dedicació pràctica per
tal d’esdevenir tots plegats éssers més aptes per
les transformacions.
|
| |
| Únicament amb més capacitat per canviar-nos
a nosaltres mateixos i per manegar el canvi podrem tirar endavant: |
- amb més facilitat, vigor i determinació,
- amb menys basarda, neguit i desconfiança,
- sense que la nostra transformació atabali
als altres, i
- sense que la transformació dels altres ens
angoixi a nosaltres.
|
| |
| JOSEP BURCET |
 |
| Tornar a l'inici |