El disseny del futur immediat
Fonaments teòrics i propostes pràctiques

PART 6

Paradigma de la Comunicació

Josep Burcet
josep@burcet.net


Ja hem vist que la comunicació està en la base de funcionament dels organismes vius i que, al mateix temps, és la substància primordial que assegura el funcionament i la propagació de la realitat social. Acabem de veure també que és l’instrument principal per tal d’assolir els processos de creixement qualitatiu. Però la comunicació no sempre es dona amb el mateix grau d’eficiència. Hi ha corrents de comunicació que donen més bon resultats que d’altres.

Tal com platejo el paradigma de la comunicació, un corrent de comunicació no acaba en el moment en que el significat ha arribat al seu destinatari. Hi ha una altre part ulterior que inclou la persistència dels efectes d’aquesta comuniacació.

La consumació plena d’un acte de comunicació inclou, per tant, els efectes que produeix i, en conseqüència, es pot dir que una corrent de comunicació no es pot donar per conclosa fins que els seus efectes s’han esmorteït. Els efectes d’una corrent de comunicació sobre les emocions, sobre l’aparell cognitiu i sobre el comportament tant de l’emissor com del receptor poden persistir durant molt de temps i podrien arribar a ser eterns si les parts involucrades en l’intercanvi o els seus descendents no arribessin a desaparèixer mai.

Això vol dir que la comunicació s’acumula i que un increment exponencial de corrents de comunicació produeix una acumulació d’efectes doblement exponencial. És important tenir en compte aquests trets en el moment de parlar de l’eficiència d’una corrent de comunicació.

Si parléssim de l’eficiència de la comunicació, entenent que la comunicació s’esgota tant bon punt el missatge arriba al receptor, diríem que aquesta eficiència depèn únicament de que el missatge hagi estat correctament formulat i emès, que s’hagi propagat sense pèrdues i que hagi estat correctament interpretat pel receptor.

Però si entenem la comunicació com un fenomen que engloba també els efectes que produeix, a les hores, l’eficàcia de la comunicació adquireix una dimensió més amplia i significativa. L’eficàcia, a les hores ja no depèn únicament de l’emissió, la propagació i la recepció, sinó també de les seves conseqüència ulteriors sobre l’estat de la realitat.

Des del punt de vista del procés de la comunicació, un flux de comunicació altament eficient es pot definir com el resultat d’un intercanvi satisfactori de significats i de la dissipació reeixida de la resposta emocional desvetllada per aquell compost novetat/confirmació que resulta òptim per a un subjecte determinat.

El corol·lari d’aquesta definició és el següent:

1.       La idea del compost novetat/confirmació òptim significa que per a cada persona i per a cada ocasió, el compost ideal hauria de tenir una configuració particular. Això significa que, per arribar a un alt grau d’eficiència, cada compost hauria d’estar molt personalitzat. En conseqüència, tots el avenços en matèria de personalització, són precondicions necessàries del creixement qualitatiu.

2.       Totes les accions i iniciatives orientades a remoure obstacles i facilitar una dissipació reeixida de la resposta emocional, ha de ser considerats com elements facilitadors de la comunicació i, per tant, com vectors de creixement qualitatiu.

Eficiència de la comunicació i llibertat

Ara cal veure els efectes de la comunicació en la multiplicació de les possibilitats d’opció. El primer i més important de tots és l’expansió de la llibertat.

Es pot dir que existeix una estreta associació entre la quantitat, la qualitat i la intensitat de la comunicació, d’una banda, i el desenvolupament de la llibertat efectiva, per l’altre.

Però abans caldrà especificar que vol dir en la pràctica quotidiana, aquesta dilatació de la llibertat. És usual considerar que existeixen societats a on l’exercici de la llibertat individual és un dret constitucional que es respecta i es protegeix. Aquest formalismes jurídics són evidentment un reflex de certs progressos en la llibertat real de la gent, però aquesta situació no ha d’enfosquir el fet que el nivell real de llibertats efectives és encara molt baix. En aquestes societats encara hi ha milions de persones atrapades, durant anys i anys, en feines que els avorreixen, forçades a complir amb uns horaris que detesten i recloses en situacions laborals en les que l’ambient de treball els resulta insuportable. Totes aquestes persones, si poguessin, deixarien aquestes feines, però no tenen la llibertat de fer-ho. Hi ha encara molts milions de persones que es passen la vida somniant amb un guany econòmic sobtat i prou important que els permetés alliberar-se de la feina que fan, de les persones amb les que conviuen o del lloc a on resideixen.

Per a la immensa majoria d’aquestes persones la promesa de alliberació no els arribarà mai pel camí de guanyar una travessa o una loteria sinó pel procediment més lent, més dificultós i menys immediat encara que a la llarga més segur, i que resulta de la intensificació de la comunicació.

Ja he esmentat en un altre lloc que tenim evidències empíriques de la influència de l’exposició a la comunicació sobre la multiplicació de les possibilitats de triar entre opcions diferents. Ja actualment, les persones que utilitzen d’una forma més assídua els diferents mitjans de comunicació, tenen més possibilitats d’opció en les seves vides, que les persones que viuen en condicions de comunicació més restringida. Des d’un altre punt de vista, es pot observar igualment que els ciutadans de les societats més densament comunicades gaudeixen de més opcions reals que les persones que viuen en àrees cultural o geogràficament aïllades. En un ambient molt més dens de comunicació que aquell que coneixem actualment, els ciutadans trobaran encara més fàcilment les opcions que els interessin i això els alliberarà de l’estat de necessitat que ara els impedeix accedir a les formes de treball, lleure i formació que més els agradarien.

 

 

Navegació:

 

Si el vol capturar tot el document en un arxiu de Word:

Tornar a paradigmes

 
   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



::Trajectoria::
::Paradigmes::
::Documents::
::Enllaços::


Menú

Menú

Menu


:: Inici :: inicio :: home ::


Sortir d'aquesta Web