El disseny del futur immediat
Fonaments teòrics i propostes pràctiques

PART 5

Dimensions col·lectives del procés de la novetat

Josep Burcet
josep@burcet.net

 

Les ciències socials descriuen com determinats fets, situacions i marcs institucionals afecten la vida de les persones. Sabem que aquests elements donen forma i contingut a l’activitat social i emmotllen la manera de viure i d’actuar de la gent.

La gent viu sota l’influx de normes i baix la influència de valors. Està també condicionada per una estructura econòmica, per una estructura social i per la manera en que està assentada en un territori.

La vida de les persones està igualment influïda per l’atmosfera que proporciona l’ús d’un idioma, per l’ambient que genera el sistema monetari existent, per la tecnologia que es fa servir, per les infrastructures que estan a l’abast, per les actituds, les conviccions, les simpaties ideològiques i les creences. La vida de la gent està afectada per les estructures cognitives que s’utilitzen per comprendre i interpretar la realitat i, més en general, per la cultura a on es viu i la subcultura a la que es pertany.

Hi ha, per tant, un immens grapat d’elements materials i immaterials que engiponen, emmotllen o afecten en alguna mesura el comportament humà. Aquesta munió d’elements que planen sobre la vida de la gent, fan una funció de configuració del comportament i per tant els podem anomenar genèricament configuradors de l’activitat.

Des del punt de vista de la mecànica de la novetat, el primer que cal remarcar és que els configuradors de l’activitat són objectes socials sovint molt cristal·litzats que, fins ara, han actuat primordialment com atractors de confirmació.

Els configuradors de l’activitat poden estar amalgamats en conjunts d’elements estretament integrats. Quan passa això, hem de parlar de institucions socials. Quan una persona ingressa en una institució social (una família, un treball, un marc acadèmic, un col·lectiu professional, una administració pública, un hospital, una institució militar, etc.) lo primer que passa és que ha de conformar el seu comportament als requeriments de la institució. Aquests requeriments han estat sovint aclaparadors i han esmorteït o, fins i tot, ofegat la individualitat.

Reacció de les institucions socials en front la novetat

Si analitzem l’anatomia d’una institució social, veiem immediatament que tot el seu contingut ve a ser com el sediment d’uns esdeveniments que van tenir lloc en el passat. Les normes que hi existeixen, per exemple, són un reflex de les situacions tal com eren abans o durant el procés de institucionalització. Els valors vigents són l’expressió d’allò que, en el passat, es considerava com admirable o valuós. Les maneres de pensar, les pautes d’actuació, els hàbits i les maneres de sentir proposades per la institució són també un pòsit procedent d’un moment distant, en el temps.

En revisar l’estat de les institucions socials actuals veiem que la major part són configuradors de l’activitat que, procedint del passat, intenten imposar-se sobre el present i pretenen donar forma al futur. És per aquest motiu que les institucions socials actuen  sovint com repel·lents de la novetat.

És important remarcar aquest tret, sobre tot en un moment com aquest en que ens trobem en plena acceleració de l’aparició de novetat. Al reflexionar sobre l’allau de novetat que s’acosta , hem de saber que les institucions socials són sovint refractàries a la novetat i que aquest efecte pot frenar i retardar la transició cap a la societat de la comunicació.

Però és igualment important de remarcar que no totes les institucions socials són igualment impermeables a la novetat. Com és lògic, la seva obertura depèn del grau d’osmosi que mantinguin respecte de la realitat circumdant. Una institució molt tancada rebutja més fàcilment la novetat que una institució més oberta. Així, una empresa molt exposada a la competició en un mercat obert admetrà més novetat que una empresa protegida de la competició, gaudint d’un mercat captiu. Una institució acadèmica clàssica serà més refractària a la novetat que una empresa que ha de lluitar cada dia per sobreviure. Una administració pública encarcarada serà més impermeable a la novetat que una administració que intensifica les seves relacions amb els ciutadans i amb el món circumdant.

El grau d’obertura d’una institució social en front la novetat depèn també, lògicament, de l’antiguitat dels seus orígens. En general, una institució d’arrels molt antics, com ara és el cas d’algunes institucions religioses, tindrà més dificultats per metabolitzar la novetat que una institució d’origen més recent. Amb l’edat, les institucions també tendeixen a envellir.

L’envelliment de les institucions

La major part de les institucions socials, en els seus moments inicials de vida, quan esdevé el procés d’institucionalització, responen a quelcom i, per tant, es pot dir que neixen obertes i fresques. Però amb el pas del temps, s’encarcaren i tendeixen a tancar-se i resclosir-se. Les seves pautes d’acció primigènies tenien un objecte que sabien satisfer, però més tard aquestes pautes es transformen en rituals. En els rituals i amb el temps, l’objecte original de l’acció passa a segon terme i allò que inicialment era una estratègia efectiva, esdevé una litúrgia que s’acaba justificant per si mateixa.

El replegament de les institucions sobre elles mateixes, a mesura que envelleixen, es manifesta també en el fet que es transformen en entorns sobreprotegits. Si inicialment eren plataformes de combat, amb l’edat es bunkeritzen, i fàcilment esdevenen reductes parasitaris que viuen a expenses del seu entorn. Aquesta tendència a maximalitzar l’aixopluc i minimitzar el risc és igualment simptomàtica de l’envelliment d’una institució social.

A mesura que s’encarcaren, les institucions socials tendeixen a fer que les relacions internes entre els seus membres esdevinguin cada cop més formals. Sovint això s’acompanya d’una intensificació dels fluxos de comunicació en sentit vertical. D’aquesta manera, l’estructura es fa cada cop més jeràrquica i impersonal. Sota aquestes condicions, les relacions de comunicació entre els membres es fan menys genuïnes i perden frescor i espontaneïtat.

En parlar de l’envelliment de les institucions socials, és necessari precisar que una institució formalment constituïda, pot haver estar creada en una data recent i ser malgrat tot una institució molt envellida. Si quan es crea formalment una institució social nova, (per exemple, una universitat, un hospital o una administració pública) es plasmen en les seves normes escrites les pautes pròpies d’una institució envellida, malgrat la seva joventut cronològica, heretarà el mateix grau d’envelliment del model que l’ha emmotllat. Aquest efecte serà aclaparador quan les persones que s’enquadrin en aquesta nova institució, procedeixin del àmbit institucional que ha servit de model.

Des del punt de vista normatiu i amb el temps, les institucions socials tendeixen a acumular normes de tota mena. La producció de reglamentacions i protocols esdevé incontinent i porta a les institucions envellides a ser ambients de molt alta densitat normativa. A la llarga, pràcticament no hi queda res que no estigui apamat, regulat o prescrit. Les regulacions arriben a ser tant exhaustives i aclaparadores que, amb la norma a la mà, tothom està en fals. A aquestes alçades, apareix la norma de saber saltar-se les normes i comencen a proliferar les dobles morals.

Com és lògic, es produeix un procés paral·lel en el camp dels valors. S’hi observa una duplicitat entre els valors que es proclamen, i els valors que es fan servir realment.

En general, es pot dir que una institució envellida és com una fortalesa en la que l’objecte primordial de l’esforç esdevé l’autodefensa i l’autojustificació.

És d’aquesta manera que les institucions arriben a ser atractors de confirmació i repel·lents de novetat. Aquest fet és molt important per comprendre el diferent dinamisme que s’observa en la transició cap a la societat de la comunicació .

Les diferències de velocitat entre els EEUU i Europa en la procés cap la societat de la comunicació es deuen, en gran mesura, a l’encarcarament de les institucions polítiques, administratives, econòmiques i socials europees. Aquest fet s’ha de tenir molt present a l’hora de definir la política que ha de permetre atrapar l’economia americana, tal com ara mateix es proposa.[1].

Quan es valora el progressiu endarreriment de Europa respecte dels Estats Units d’Amèrica, sovint s’esmenten els dèficits europeus en recerca i desenvolupament i aquest diagnòstic serveix de base per proposar receptes polítiques simplistes que preconitzen augmentar la despesa en formació i recerca.

Aquestes polítiques són errònies perquè ignoren dos fet capitals. El primer és que la desigual inversió en recerca i desenvolupament és una conseqüència del desigual grau d’envelliment institucional. Si els marcs institucionals són refractaris a la novetat, difícilment atrauran recursos ni s’escarrassaran en protagonitzaran iniciatives orientades a generar novetat. El segon error és injectar recursos d’una manera artificial i indiscriminada en ambients institucionals envellits. Aquesta estratègia l’únic que produeix és un resultat trivial d’hipertròfia burocràtica.

Perspectives d’evolució institucional

El fet que els marcs institucionals envelleixin no vol dir que ho tinguin de fer indefectiblement. En principi, qualsevol conjunt integrat de configuradors de l’acció és una eina que conforma el comportament humà. Que ho faci d’una manera o d’una altre dependrà de la seva estructura i de la forma en que aquesta estructura evolucioni. Pot entrar en una espiral de decadència o pot, sota altres condicions, refer-se, recuperar-se i iniciar un procés invers cap el guany de qualitat. L’envelliment de les institucions, com probablement l’envelliment de les persones, no és un procés necessàriament irreversible.

No estic suggerint, per tant, que s’hagin d’enderrocar les institucions envellides ni tampoc que s’hagin de deixar morir amb l’esperança d’anar més tard a bastir una altre cosa diferent. Les institucions socials són consubstancials a la naturalesa social de la condició humana. Del que estic parlant és de sostreure a les institucions del procés d’envelliment i de la necessitat de fer-les evolucionar cap a una direcció que sigui més apropiada.

Però ¿cap a on exactament?

Horitzó de les institucions del segle XXI

D’acord amb el marc conceptual proposat, el creixement qualitatiu de les institucions també s’orienta cap a una condició cada cop més paradoxal.

Si les institucions, en envellir, han esdevingut atractors de confirmació, la seva recuperació passa per fer-les capaces d’atraure també la novetat. Si amb l’edat, esdevenen torres de marfil centrades sobre elles mateixes, han de trobar la manera de restablir relacions simbiòtiques amb el seu entorn social. Si amb el pas del temps s’han convertit en reductes de seguretat, han de fer-se igualment capaces  d’assumir riscs. Si de resultes de la congestió normativa i la inflació col·lectivista han arribat a ser rígidament aclaparadores i uniformitzadores de la individualitat, han de trobar la forma revifar la individualitat singular de cada un dels seus membres.

Quan les institucions subministrin a la gent compostos apropiats de novetat/confirmació, protecció/risc, tancament/obertura i col·lectivisme/individualisme adients para cada ú, aleshores cada un dels seus membres gaudirà exactament d’allò que necessita per tal d’assolir el seu ple desenvolupament com a persones.

Tots els trets de la mecànica de la novetat/confirmació que he proposat més a munt, s’apliquen a les institucions socials igualment, sense cap dificultat.



[1] En  la cimera de Lisboa, el primer ministre portuguès, a les hores president de torn de la Unió, va anunciar un pla de 10 anys per posar l’economia europea al nivell de l’economia americana.

 

 

Si el vol consultar on-line, segueixi els enllaços que s'ofereixen tot seguit 

 

Navegació:

 

Si el vol capturar tot el document en un arxiu de Word:

Tornar a paradigmes

 
   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



::Trajectoria::
::Paradigmes::
::Documents::
::Enllaços::


Menú

Menú

Menu


:: Inici :: inicio :: home ::


Sortir d'aquesta Web