SOSTENIBILITAT I EXPLOSIÓ DE LES COMUNICACIONS

Josep Burcet Llampayas

Resum

I
El canvi cultural és la clau per construir un món més sostenible

1. La insostenibilitat de les cultures actuals

Les receptes polítiques convencionals i els debats ideològics que els acompanyen semblen cada cop més allunyades dels problemes que ens vénen a sobre. Els modus vivendi econòmics, usuals en les diferents cultures d'arreu del món, es veu que són impossibles de mantenir tal com són. Fins i tot algunes maneres de pensar i d'actuar en camps tant diversos com les finances, la indústria, la ciència o la tecnologia semblen difícilment sostenibles d'ara en davant.

Però s'escau que totes aquestes pautes estan profundament arrelades en la cultura. De fet són parts constituents de les cultures. Per tant, podem parlar d'una inadequació entre els recursos culturals que fem servir i els problemes que tenim de resoldre.

El que és insostenible no és tal o qual activitat industrial, aquesta o aquella forma de consum, una o l'altre forma d'explotació dels recursos naturals, o tal o qual procediment financer desnaturalitzat pels jocs de poder. El que s'està fent insostenible és el substrat cultural que configura les maneres de viure que tenim. Dit d'una manera més planera, l'accés a un món més sostenible requereix canvis culturals.

2. La inadequació de les cultures actuals s'incrementarà en el decurs dels propers anys

És d'aquesta manera que passem molt de pressa d'adonar-nos que teníem alguns problemes importants de sostenibilitat a començar a comprendre que la insostenibilitat és un problema cultural molt més ampli. I, tot seguit, passem d'això últim a entreveure que la inadequació dels nostres recursos culturals pot esdevenir un fenomen de grans proporcions en molt poc temps.

3. La transformació cultural

Tanmateix, no és únicament la velocitat del canvi el que ens ha de preocupar sinó la profunditat en que es pot produir. No és el mateix un canvi ràpid operat sobre els mateixos fonaments, que un canvi ràpid que afecti també la naturalesa dels fonaments. Els canvis culturals produïts per la industrialització varen ser relativament superficials perquè les bases axiomàtiques de la cultura preindustrial varen continuar pràcticament intactes. Ara la situació podria ser diferent i els canvis podrien afectar els estrats més profunds de la cultura.

Sigui d'una manera o de l'altra, les condicions per a la transformació cultural ja han pres cos. Per tant, la qüestió no és la de saber si ho hem d'acceptar o rebutjar sinó la d'esbrinar de quina manera ho volem viure.

4. Generació de nova cultura

Forces teories científiques i filosòfiques donen per descomptat que les normes que regulen la realitat són prèvies a aquesta realitat, o si voleu, que hi ha alguna mena de lleis primigènies que precedeixen a totes les formes particulars d'ordre que es donen en el món. No és pas el meu propòsit de plantejar aquí una discussió filosòfica sobre un tema tant volàtil com aquest.

Prescindirem, per tant, de l'exaltació que aquesta discussió podria proporcionar-nos, i parlarem de coses que si que sabem. Per exemple, sabem que la interacció entre persones acaba sempre produint normes i altres artilugis culturals. I sabem també que quant menys regulada és una interacció, tant més probable és l'emergència d'un aparatus normatiu que abans no hi era. Si la interacció es dona en una situació poc institucionalitzada, apareixerà del no res la floració d'una nova estructura de poder i d'influències. De la interacció s'en pot seguir també la formació de creences que 1) abans no existien, o 2) no es tenien presents o 3) no s'havien adoptat. És per aquest motiu que cada cop que s'ha produït un salt d'escala en la comunicació entre les persones, ha esdevingut tot seguit l'emergència de nova cultura[2].

Ara, el fet és que les noves comunicacions interactives a) permetran un ràpid i extensissim intercanvi de punts de vista, d'interessos, de feina i de sentiments entre molts milions de persones a tot el món a una escala fins ara inconcebible[3], i b) que la intensificació de la comunicació entre gent d'arrels culturals diferents en un marc poc institucionalitzat produirà:

• noves maneres de veure les coses,
• noves formes de pensar,
• noves estructures d'ordre,
• noves fonts de desordre,
• nous sistemes de normes
• noves estructures de poder i d'influència
• noves estètiques,
• noves modalitats d'activitat econòmica, i fins i tot,
• noves fonts de formació de valor econòmic.

5. Efectes del canvi cultural

Sembla important sospesar aquesta qüestió. La turbulència que segueix a l'aparició de nova cultura es dona igualment tant si els canvis són "bons" com si són "dolents". Vull dir que els canvis sobtats, encara que siguin considerats positius, produeixen també enrenou. Per tant, l'escenari d'un salt cultural dràstic cap un món més sostenible podria ser tant problemàtic com l'escenari del manteniment indefinit dels pressupòsits culturals actuals.

No es tracta de renunciar als canvis que ens semblin positius, sinó també de ser conscients dels efectes secundaris que en resultin. La nostra preocupació no s'ha d'aturar en considerar com hem d'accedir a nivells més alts de sostenibilitat. Caldrà també un esforç suplementari important per tal de idear una transició factible i assimilable.

6. De com concebre una transició cap a la sostenibilitat que sigui factible i assimilable

1. Una transició prudent i poc traumàtica, encara que impliqui l'ajornament de la solució d'alguns problemes candents. Aquesta solució penalitza als nostres fills, que no reben de nosaltres un món més sostenible amb la puntualitat que caldria.
2. Una transició ràpida cap la sostenibilitat. En aquest cas, els nostres fills podrien rebre un món més sostenible, però al mateix temps, un món turbulent, sacsejat per fortes crisis econòmiques i culturals.
3. Una transició ràpida amb eines per fer front a les turbulències dels canvis. Aquesta transició és l'única que pot proporcionar als nostres fills un món més sostenible i, alhora, menys castigat pel canvi. No cal dir que, malgrat la magnitud dels reptes que representa aquesta última fórmula, és la que sembla més sensata i la que ofereix el risc més assumible.

7. La cruïlla actual

Per tant, aquesta cruïlla planteja dos qüestions fonamentals:

1. La primera és la de veure com adreçar les transformacions culturals cap a un món més sostenible.
2. La segona es refereix a com preparar eines per afrontar i pair unes transformacions que seran ràpides i profundes, sigui quina sigui la direcció que agafin.

8. La producció d'eines per la transició

Respecte de qui ho pot fer no sembla pas probable que les forces del mercat aportin una resposta puntual; al menys en el decurs dels propers anys, abans de que els efectes de l'acceleració del canvi es facin aclaparadores. Tampoc sembla que les administracions públiques tinguin prou sensibilitat en un futur immediat. Per tant, sembla que pertoca a les entitats sense ànim de lucre, de donar els primers passos en aquesta direcció.

Respecte de com s'ha de fer, cal el desenvolupament previ de nou coneixement interdisciplinar i la realització d'experiències exploratòries abans de poder disposar d'eines susceptibles de ser utilitzables.

Finalment, per la producció d'eines per la transició, cal també prefigurar l'esperit d'aquestes eines i el seus escenaris d'us, el que ens condueix a interrogar-nos sobre els problemes annexes a la intervenció i a la difusió.

9. Sobre la intervenció

1. La primera, d'inspiració lliberal, és aquella de creure que no cal que ningú faci res. Es suposa que la nova cultura esdevindrà espontàniament de l'esforç de tothom.
2. La segona és l'orientació intervencionista clàssica, que pressuposa que ja se sap tot el que s'ha de saber i que preconitzaria objectius prefixats i continguts predefinits. Dins d'aquesta categoria es poden englobar propostes molt diferents que varien diametralment segons sigui l'orientació ideològica d'aquells que les postulen.
3. Un esperit alternatiu seria aquell que no pretén imposar uns continguts predeterminats sinó fer propostes i proporcionar recursos. Aquesta mena d'intervenció l'anomenarem la intervenció no directiva.

La intervenció clàssica presenta altres problemes. El primer és que sol ser autocéntrica: els interventors creuen que són ells els únics que saben el que cal. El segon problema és que es postulen intervencions basades en models lineals deterministes[5]. El tercer problema rau en el fet d'inspirar-se en models verticals de "dalt a baix". Aquests models, propis d' un món de comunicacions de masses en una sola direcció, no és suficient per a un món de comunicació interactiva horitzontal a gran escala.

La intervenció no directiva, per la seva banda, representa la via de la democratització de la renovació cultural. No pretén imposar diagnòstics preestablerts ni canvis culturals predefinits sinó facilitar mitjans i entorns per tal que tota la població pugui contribuir efectivament en el procés de producció de nova realitat.

La diferència entre la intervenció clàssica i la no directiva és la mateixa que hi ha entre veure el món com un tauler d'escacs poblat de peces inanimades o veureïl com un lloc habitat per persones vives susceptibles de ser autònomes i responsables.

L'intervencionisme clàssic veu a la gent com subjectes que han de ser guiats, regulats, protegits, convertits i educats en una direcció determinada, mentre que la intervenció no directiva respecta la llibertat i la independència de la gent.

Des d'aquesta perspectiva, tant les intervencions per promoure la sostenibilitat com les intervencions per ajudar a la gent a fer front als canvis han de ser intervencions no directives.

I com que el marc que més pot contribuir a la seva difusió és el que proporcionaran les noves comunicacions, acabarem amb unes consideracions sobre el paper que aquestes poden jugar.

III
Sobre el paper de les noves comunicacions

10. Naturalesa de les noves comunicacions multimèdia interactives

La capacitat de impacte d'aquestes comunicacions es deriva de:

• la seva naturalesa multisensorial
• la seva capacitat per permetre la comunicació en dos direccions, és a dir, la interactivitat
• la possibilitat d'accés a qualsevol punt del món a un cost de trucada local
• la possibilitat de navegar des de casa a traves de grans quantitats de informació i de serveis de tota mena.
• la capacitat per permetre una gamma variada de formes de treball i de reunions a distància
• la capacitat de permetre la trobada ràpida entre persones amb interessos comuns, amb independència del lloc del món a on es trobin
• la possibilitat de trobar serveis i productes que reaccionen d'una manera diferent segons els interessos i les habilitats de cada ú.

11. Potencial de les noves comunicacions

1. la capacitat disponible per la transmissió de la informació[6]
2. el cost de les comunicacions[7]
3. el cost dels equips que necessiten els usuaris[8]
4. el grau de dificultat de l'aprenentatge per part dels usuaris[9].

Aquestes observacions són únicament per llustrar que l'adveniment de les noves comunicacions té dos onades. La primera, en la que ens trobem ara, és encara un fenomen relativament minoritari que es dona en l'àmbit restringit de persones iniciades. La segona onada, per contra, d'aquí a uns 5 anys, involucrarà un cercle molt més ampli de persones i començarà a tenir les proporcions de comunicació de masses.

12. Perspectiva de la implantació de les noves comunicacions

En aquest segon front, el tema dels continguts és la qüestió crucial: ¨ Què oferir a la gent en el context de les noves comunicacions interactives multimèdia? Les primeres respostes comercials a aquesta qüestió ja estan en marxa. Es tracta de productes i serveis procedents de la indústria audiovisual convencional que són reciclats pels seu ús en el context de les noves comunicacions.

Però en un moment immediatament ulterior, apareixeran productes audiovisuals específicament concebuts per ser utilitzats en el context interactiu de les noves comunicacions multimèdia. És aquí a on hem de considerar la possibilitat de crear i difondre les eines per la sostenibilitat i les eines per afrontar els canvis esmentades en la segona part d'aquesta comunicació[11]

Conclusions

Les conclusions més importants d'aquesta comunicació són:

1. Cal prendre en consideració el desenvolupament d'una enginyeria de la transició basada en el treball interdisciplinar de persones de diversa procedència cultural i diferent orientació ideològica.
2. Cal mobilitzar recursos en l'àmbit de la societat civil i les entitats sense ànim de lucre per donar seriosament els primers passos en aquesta direcció
3. Cal posar-se en condicions d'utilitzar les noves comunicacions multimèdia com a medi per realitzar intervencions no directives a gran escala a curt termini.

Annexes

La hipòtesi del salt d'escala en les comunicacions[12]

1. Cada cop que sïha produït un salt d'escala en la comunicació, ha començat una nova etapa en la vida humana.
2. Cada una d'aquestes noves etapes s'ha caracteritzat per la floració d'una cultura substancialment diferent de l'anterior
3. L'actual salt d'escala en la comunicació és el més intens i el més ràpid de tots el que sïhan produït fins ara.
4. El canvi cultural que en resulti implicarà un gran canvi qualitatiu, que es produirà molt de pressa.

Bibliografia recent

Notes

1. Segons un panel d'experts convocats per WIRED per la secció Reality Check (octubre 1995, pag. 68), en 2003 el 20 % de la població activa a USA utilitzarà el teletreball en alguna de les seves formes. L'ús generalitzat de la teleconferència també s'estima que es produirà als voltans de 2003.
2. Veure annex 1; la hipòtesi dels salts d'escala en la comunicació
3. Segons les dades aportades per Jean Pierre Coudreuse a les 17èmes Journées Internationale del IDATE, (17/10/95), el número d'usuaris de Internet a tot el món creix actualment un 10 % mensual, mentre que el temps de conexió creix a una progresió del 20 % mensual. Segons United Press de California, el nombre d'usuaris de Internet pasarà dels 25 milions actuals als 200 milions d'aqui a 5 anys.
4. Tantmateix, l'explosió de les noves comunicacions no serà pas l'única font d'aparició de nova cultura; les modificacions de l'economia, la nova tecnologia i el nou coneixement també contribuiran a crear noves situacions i, amb elles, noves pautes culturals.
5. Pensar linearment en una situació de ruptura comporta un gran risc
6. La velocitat dels modems avui usuals a Europa varia entre 2400 i 14.400 bps i les línies telefòniques ordinàries poden donar problemes a velocitats més altes de 28.800 bsp. El cost de les línies XDSI ( 64 Kbps) és massa alt encara per a els particulars. L'accés a la WWW de Internet ( que actualment té algunes característiques multimèdia limitades) a 14.400 bps és viable, però sovint és massa lent i poc confortable
7. En 1996 l'accés a Internet podrà fer-se al cost d'una trucada local des de qualsevol lloc del territori en el nostre pais
8. A finals de 1995 ja es troven equips domèstics amb capacitat multimèdia i mòdem per 150.000,- ptes, si se saben buscar
9. Els nous sistemes operatius com Windows 95 simplifiquen també l'ús , però encara resulten massa poc planers per a moltes persones.
10. AT&T està implementant el Dubbed GlobeSpan que permet fer passar 6 Mbps a travers de les línies telefòniques ordinàries. El sistema estarà disponible en la major part del territori d'Estats Units a la tardor de 1996. Veure Lappin, Todd, RIP ISDN?, Wired, Nov. 1995, pag.50. En el terreny de les conexions punt a punt, Fore Systems està ja oferint el ATM (Asincronous Transfert Mode) a 150 Mbps i anuncien 600Mbps per l'any que ve (Ehternet a 10 Mbps). Veure Alan S. Kat, Fore-Play, Wired novembre 1995, pag. 104
11. Veure pàgina 4
12. Veure Josep Burcet La Société face au Multimedia. L'emergence du multimédia: crise de civilization. Rapport de la Fondation IDATE. 1995. pag.23 i següents.