L’atac del 11 de setembre a Nova York ha posat en qüestió la vulnerabilitat dels models urbans compactes. Altres atacs anteriors als metros de Tokio i Paris van ser ja un primer indici de la fragilitat de les grans concentracions de població en l’ús dels transports col·lectius de masses.

És difícil de preveure l’evolució a llarg termini de les amenaces terroristes. Però no s’ha de descartar que puguin intensificar-se, ni que en puguin aparèixer d’altres procedents de fonts terroristes que avui encara no existeixen. El que si és clar és que l’acceleració dels canvis generals pot produir tensions cada cop més intenses, que es poden materialitzar en noves manifestacions terroristes, de procedència diversa.

De resultes de les tensions actuals, ja s’han començat a detectar els primers desplaçaments d’empreses. En l’àmbit de les grans consultores trans-nacionals del mercat immobiliari ja s’estan produint les primeres recomanacions a grans empreses per tal que comencin a considerar la distribució dels seus efectius amb a finalitat de disseminar-los en el territori. Als arguments de cost elevat que es donen en les àrees més densament poblades, s'afegeixen ara consideracions basades en criteris de seguretat.

Sembla existir un paral·lelisme amb el procés que va donar naixement a Arpanet i la seva posterior evolució cap a Internet. També per consideracions de seguretat, en plena guerra freda, es va considerar la conveniència de bastir una xarxa distribuïda de comunicacions que pogués resistir un atac nuclear sobre els gran nodes de comunicació.

La disseminació de les comunicacions ja s’ha començat a produir. Però la població i les infrastructures encara estan altament concentrades.

¡L’estratègia de la desconcentració podria prendre cos ara, en el camp de l’assentament de la població en el territori. Tot plegat podria portar a reconsiderar el model de compactació urbana que fins ara ha estat predominant.