GUERRA, 
CONVIVÈNCIA I 
ESCLAT DE VALORS

Darrera actualització: 
Desembre de 1995

Hi han molt trets que poden caracteritzar aquest final de segle. Un d'ells és la cohabitació de valors: cohabitació entre valors que procedeixen de diferents cultures i també cohabitació dels valors de les diferents subcultures que conviuen a dins d'una mateixa àrea cultural.

Els valors són unes realitats enigmàtiques que des de fa temps han atret l'atenció de sociòlegs, antropòlegs i altres científics socials. Es solen definir com conjunts de ideals ètics i models de comportament admirats que influeixen en l'acció de les persones. És usual que el fet de compartir valors augmenti la cohesió dels grups, contribueixi a reforçar sentiments de identitat i pertinència i, fins i tot, que cre‹n fronteres entre grups. Però els valors, malgrat el seu contingut ètic, han servit també per alimentar l'hostilitat, legitimar actes d'agressió i nodrir actituds xenòfobes o discriminatòries.

Les relacions que les persones mantenim amb els nostres propis valors també són enigmàtiques, encara que no sempre són iguals. Sovint els valors que varen impregnar la infància i la joventut queden estretament incrustats en la persona. Això és la conseqüència natural del fet que la "formació" donada a la gent jove ha estat més orientada a inculcar que a eixorivir

Possiblement és per això que moltes persones no tenen massa consciència del fet que molts dels valors que fan servir amb tanta convicció els hi van ser subtil i aclapadorament inoculats quan encara no podien jutjar per si mateixos. Si després, de gran, una persona no hi ha tingut massa ocasions per confirmar o remodelar aquestes assumpcions, el vincle amb els seus valors es fa rígid i es momifica.

Aquest fet és clau per comprendre la mena de dificultats que pot ocasionar la cohabitació de valors de finals de segle. Aquesta cohabitació es pot veure amb diferents òptiques.

La concurrència de valors diversos vista com l'escenari d'una lluita. Des d'aquesta perspectiva, els valors diferents als propis es veuen com una amenaça que cal combatre. I a les persones que els fan servir com a enemics potencials o reals. S'accepta que les persones que se senten defensores d'uns valors, pugnaran llegitimament per imposar-los a les persones indiferents o a aquells altres que postulen valors d'una altra mena. Vegem-ne el cas particular d'un enfrontament de valors a propòsit de la sostenibilitat.

Si la discussió es planteja amb aquesta òptica, a les hores el debat prendrà la forma de lluita.; per exemple, els partidaris del creixement econòmic convencionals contra els que propugnen el creixement sostenible; els que postulen un creixement sostenible contra els que rebutgen la noció mateixa de creixement; els activistes de l'austeritat contra els que valoren la possibilitat de consumir. O bé els que defensen els valors del món desenvolupat del nord contra els que pretenen estendre els valors d'una cultura preindustrial del sud.

Quan la coexistència de valors es fa des d'aquesta perspectiva, el que es busca és desqualificar els valors aliens i propugnar aferrissadament els valors propis. I la dinàmica que s'activa és la mateixa que la de les lluites territorials. Es tracte de guanyar-li terreny a l'adversari.

Es clar que aquestes litigis no sempre són cruents. La seva roentor depèn de moltes condicions circumstancials i també de la virulència dels agents i del seu fonamentalisme.

En els enfrontaments de valors d'aquest final de segle hi podran haver, per tant, des de les formes més polides de discussió acadèmica, passant per les estratègies d'ocupar subreptíciament quotes de poder, els intents més subtils de colonització mental i fins a les modalitats més cruentes i elementals de les accions terroristes o els enfrontaments armats oberts.

La concurrència de valors diversos vista com l'ocasió per la trobada, la convivència i l'enriquiment recíproc. Aquesta mena de percepció és força diferent que l'anterior. Veu els valors aliens com quelcom que cal tolerar i respectar malgrat que puguin resultar inquietants.

El fet d'utilitzar aquestes visions és indicatiu d'una relació més adulta amb els propis valors i amb els valors dels altres. I l'acció que en resulta s'orienta més cap al pacte, que no cap a la violència, més cap a l'entesa i la cooperació, que no cap a la baralla ideològica.

Dins d'aquesta franja de visions però, també hi ha una gamma d'actituds. En un extrem de la gamma trobem els que van al pacte a veure que hi poden esgarrapar, i quants gols poden fer. En la zona intermèdia, hi ha els que volen pactes més sòlids basats en propostes entenedores i realment acceptables per part de tothom. I en l'altre extrem, s'hi troben els que veuen la convivència de valors com una font d'enriquiment i una plataforma per enderrocar tant els límits propis i com els límits dels altres.

Des del punt de vista de l'acció, aquestes visions impliquen un esforç mental i emocional molt més considerable que en el cas les visions del grup anterior. L'arrogància ideològica, els intents d'endoctrinament, les agendes ocultes dels invasors culturals i les "guerres" santes tenen un component visceral més gran i, per contra, un component mental i emocional més petit.

Hem de comptar amb que en la gran concurrència de valors diferents dels propers anys, hi intervindran persones que percebran la cohabitació de valors de moltes maneres diferents i que, per tant, hi haurà una mica de tot: des de guerres de valors fins a trobades conciliatòries i iniciatives armonitzadores.

Però l'escenari seria incomplet si ens limitéssim a creure que tot esdevindrà en el marc dels sistemes de valors actuals. Hi haurà també la floració de valors nous i la formació de grups de persones que els adoptaran.

La concurrència de valors es pot veure també com el cultiu per l'esclat de noves constelúlacions de valors. L'esclat de valors nous es pot veure com la conseqüència de la intensificació d'una cohabitació més estreta entre els sistemes de valors ja existents. Des d'aquí el que es veu és que la densitat de la cohabitació genera nova realitat o, si el vol emprar una metàfora de món físic, que la reunió de valors més enllà d'una massa critica desvetlla molta activitat i productes nous. Es veu també qui hi han altres factors concurrents, com la mondialització de l'economia, l'emergència de nous interessos i la irrupció de les noves comunicacions interactives que poden fer el paper de catalitzadors molt potents.

L'aparició ràpida de nous valors és un element que complica encara més els escenaris dels propers anys i representa un important increment addicional de diversitat.

Estem deixant endarrera un món imbu‹t pels ideals de la uniformitat que promovia l'homogeneitat, per entrar en un món marcat per un intens desplegament de la diversitat.

El pas d'un estadi a l'altre requereix, primer de tot, aprendre a acceptar i valorar la diversitat, lo que és relativament senzill. Però, tot seguit, es veu que cal també estar disposat a assumir les conseqüències d'aquesta diversitat. Lo qual ja és més complicat. Perquè una diversitat creixent pot produir moltes coses, però el que no farà serà promoure la igualtat. O al menys la mena d'igualtat plana que estàvem acostumats a valorar.

Conciliar el fet ineludible i imparable d'una diversitat creixent amb les idees per pensar la igualtat, és un dels grans reptes dels propers anys i, possiblement un dels camps a on poden esclatar valors nous, que es diferencien dels que avui ens són familiars.

L'aparició de nous valors planteja també la qüestió de que haurem de viure en un món de cultura canviant.

L'altre gran tret de la transició actual és que passem d'un món de valors estables a un món de valors que es van modificant amb el pas del temps i amb el canvi de les circumstàncies. És tant mateix tranquilúlitzant de veure que, al menys, alguns dels valors més fonamentals poden romandre intactes en els remolins d'aquesta gran turbulència.

I és possiblement essencial que així sigui, perquè per viure transformacions molt intenses caldrà disposar d'uns quants referents que es mantinguin estables. Però el fet és que hi han molts altres valors més circumstancials que sí que quedaran exposats a les transformacions.

El principal significat d'aquest procés és que passem d'uns sistemes estables de valors a uns sistemes de valors que evolucionen. Lo qual no és d'estranyar perquè estem passant també d'un món estàtic i apacible a un món atrafegat que s'accelera cada dia més.

Respecte d'això últim, no és segur que tothom vulgui tant de tràfec ni tanta velocitat. I fins i tot també pot ser que n'hi hagin que en vulguin més. Pot ser que un dels aspectes de la nova diversitat estigui justament relacionat amb aquesta qüestió. D'aquesta escletxa en podria sortir una font addicional de diversitat per permetre a les persones i els pobles de protegir-se d'un ritme general massa ràpid o massa lent i proporcionar espai per seguir el seu propi ritme interior. Pot ser sigui aquest un aspecte inèdit de la diversitat que esdevingui en el dia de demà un dels valors més preuats.

a) La floració de la diversitat, b) la estreta cohabitació de valors, i c) el pas d'una cultura relativament estable a una cultura canviant són fets nous que no s'avenen amb la tradicional òptica de la guerra de valors1 i les actituds que li són annexes.

Les actituds que predisposen a l'agressivitat en front de valors aliens són encara un fet molt habitual tant a les cultures del nord com a les cultures del sud. I representen un potencial de conflicte que s'expandeix a gran velocitat a moltes regions del món.

Els nacionalismes discriminadors, els fonamentalismes fanàtics y, en general, totes les manifestacions d'agressivitat que es justifiquen amb valors, són coses que han passat sempre. Però existien confinades a dins de bosses de homogeneïtat. Les tensions eren tensions frontereres. En altres casos les tensions internes es contrarestaven amb la coerció i l'estat policíac.

Ara, però, amb el pas de homogeneïtat a l'heterogeneïtat, i de l'estat coercitiu a l'estat de llibertats, la tensió es desplaça de la perifèria a l'interior de les regions i dels grup. En aquestes condicions "l'òptica de la guerra de valors" es fa insostenible i s'ha d'organitzar el seu abandó.

Els canvis cap a relacions més tolerants entre els pobles i entre les persones poden ser impulsats des de dalt amb iniciatives polítiques i amb la creació de marcs de pacificació, cooperació i intercanvi. Però és igualment essencial que a la base, la població faci una fermentació que proporcioni uns fonaments sòlids per a la cohabitació de valors.

La necessitat de crear d'eines, situacions i ocasions per facilitar aquesta fermentació és la principal conclusió d'aquesta comunicació.