L’acceleració d’aquestes tecnologies (els ordinadors, Internet, etc.) s’està accelerant tant que la formació permanent de tota la població esdevé una exigència que no es pot defugir.

A cada Centre hi ha tutors que estan a disposició dels usuaris per tal d’ajudar a donar les primeres passes als més novells i per donar assistència als que ja estan iniciats. L’ajuda dels tutors és gratuïta.

A més, el Centre funciona també com un club social, com un lloc de trobada a on els usuaris poden intercanviar idees, projectes, experiències i suggeriments. S’hi fan també cursets, demostracions i concursos.

L’aprenentatge que es pot fer en un Centre no és limita únicament al coneixement de les eines informàtiques i als recursos de Internet sinó que inclou també totes les altres qüestions relacionades amb l’ús de les noves comunicacions: el perfeccionament d’idiomes estrangers, la divulgació d’idees i possibilitats com ara per exemple la nova economia, la participació ciutadana, les naixents possibilitats de lleure i de interacció social, etc.

L’ambient dels Centres Internet es distes i tothom hi fa allò que més l’interessa. Encara que és un lloc de formació, cada ú pot esbrinar o descobrir idees, conceptes, eines o continguts, seguint la direcció que desitja i al ritme que li va bé.

• Tota la població actual estarà exposada als efectes de la revolució de la comunicació i no únicament els nens i els més joves.
• L’adaptació a la societat de la comunicació requerirà un esforç personal intens i persistent per part de tots aquells que hi vulguin trobar-hi un lloc.
• La complexitat i la duració d’aquest esforç requereix posar a disposició de la societat una sèrie de dispositius d’ajuda activa.

Davant d'aquest fet, no es pot continuar pensant que els ordinadors i Internet són no més cosa dels nens i dels més joves. La major part dels adults i fins i tot moltes persones grans hauran de viure en una societat marcada profundament per grans transformacions. En aquella societat hi haurà el risc de que les persones que es mantinguin al marge, quedin excloses de moltes oportunitats professionals, laborals i personals.

En conseqüència, no serà suficient que siguin únicament les escoles les que ajudin als més joves a introduir-se a les noves comunicacions. És igualment necessari que tothom, sense distinció d’edat i de condició social, tingui l’oportunitat de fer-ho.

Dificultat creixent per mantenir el ritme de l’acceleració tecnològica
La proposta dels Centres Públics Internet està també influïda per una determinada concepció sobre la dificultat per utilitzar els ordinadors i les comunicacions avançades durant els propers anys.

Aquesta evolució serà contradictòria. D’un costat, és cert que la manera de relacionar-se amb els ordinadors esdevindrà progressivament més senzilla i que el diàleg amb ells esdevindrà més fluid i natural. Però és igualment cert que la forma de treure partit dels programes i aplicacions més avançats serà cada cop més complexa i intricada.

No es pot pensar, per tant, que pel sol fet de la simplificació dels aspectes més superficials de l’ús, la gent podrà gaudir fàcilment de totes les possibilitats que ofereixin les noves comunicacions.

Si es desitja que un ampli sector de la població arribi a beneficiar-se plenament de les noves circumstàncies, serà necessari que hagi assolit una capacitat avançada d’ús.

A part de l’aprenentatge estricte de l’ús dels nous sistemes, s’ha de tenir igualment present que hi hauran també altres dificultats relacionades amb l’assimilació de canvis econòmics i culturals.

Per exemple, la gent haurà reorganitzar la seva ment i la seva manera d’afrontar el món; i no haurà de fer-ho una sola vegada sinó varis cops durant tota la vida, de forma continuada.

Totes aquestes consideracions em porten a creure que l’adaptació a les noves comunicacions, malgrat que la interacció més superficial amb els ordinadors es simplifiqui, esdevindrà cada cop més enrevessada.

Finalment queden les persones que estan menys amenaçades de perdre la seva feina. Aquests últims, sense córrer un risc alt d’exclusió es veuran tanmateix en la necessitat de fer un esforç personal considerable i persistent per mantenir-se al dia.

En general, es pot dir que tota la població d’una manera o d’una altre estarà exposada als efectes dels canvis econòmics i tecnològics.

S’ha de preveure que aquests canvis seran profunds i que produiran modificacions estructurals molt importants a dins de les empreses, les administracions públiques i les organitzacions en general. És per aquest motiu que la gent, sense distinció d’edat, sexe, ocupació i nivell d’educació haurà d’estar molt preparada.

Per fer efectiva una ajuda activa a la població calen llocs públics a on la gent pugui rebre ajuda personalitzada i suggeriments sobre allò que esdevingui factible en cada moment.

En front d’aquestes perspectives, la fórmula del Centre Públic Internet facilita

1. l’aproximació de persones que d’altre forma trigarien més temps a entrar en contacte amb la tecnologia, o que fins i tot que no arribarien mai a fer-ho.
2. I permet igualment d’estimular i ajudar a les persones ja iniciades a seguir el ràpid ritme de l’evolució tecnològica i cultural.

Per representar com pot ser l’evolució dels Centres Públics Internet, convé abans analitzar com es produeix l’assimilació de les noves comunicacions. De fet, la seva interiorització es produeix en diferents estrats.

Primer estrat: saber manegar els ordinadors
El més superficial de tots és el que està relacionat amb l’aprenentatge de les convencions i les eines informàtiques. Es refereix a l’adquisició d’habilitats instrumentals que permeten manegar les aplicacions informàtiques i obtenir resultats pràctics per a la vida professional, el desenvolupament personal i el lleure.

Segon estrat: canvi d’hàbits de treball
Un segon estrat és aquell que es refereix a l’adquisició de nous hàbits de treball i, més en general, a l’adopció de noves maneres de relacionar-se amb la informació (com recol·lectar-la, a on, com mantenir-la accessible, com manegar-la, emmagatzemar-la per a ús personal, formatejar-la per a diferents propòsits o expressar-la de diferents maneres i pels diferents medis multimèdia).

El segon estrat està relacionat igualment amb l’adquisició de nous hàbits en la manera de relacionar-se amb les altres persones, la qual cosa implica no únicament saber manegar els instruments, sinó, a més escollir el que millor s’escau a cada propòsit i cada situació concreta.

La interiorització d’aquest segon estrat és molt més lenta perquè requereix l’abandó d’hàbits molt arrelats i l’adopció d’altres que poden ser força diferents i difícils de copsar en un primer període d’adaptació. Aquesta transició personal és tant llarga, que es freqüent que persones molt entrenades, encara no cauen en fer-les servir en situacions en que la seva utilització seria adient i productiva.

Les dificultats per l’interiorització d’aquest segon estrat es deriven també del fet que les noves comunicacions proporcionen accés a masses d’informació molt més grans d’allò que era usual i que sovint desborden la capacitat individual d’acollida.

Una altre dificultat addicional es refereix al fet que els hàbits nous, per ser plenament operatius, sovint han de ser compartits per part de les persones amb qui un es relaciona. Aquí, l’esforç individual no es veu prou compensat inicialment per causa de la desigual velocitat amb que altres incorporen els hàbits complementaris.

Tercer estrat: noves representacions mentals de la realitat
El tercer estrat d’interiorització de les noves comunicacions és encara més difícil d’assolir. Està relacionat amb les estructures cognitives com ara són els axiomes, les visions de la realitat que hom utilitza per basar les seves decisions i la seva manera de viure i de treballar. Hi ha una infinitat d’elements en el tercer estrat. Per exemple, la percepció de la possibilitat de la interacció molt pròxima amb llocs remots, l’adopció dels axiomes de la nova economia, la visió de com poden ser les organitzacions en context de comunicacions avançades i més en general, les representacions de la realitat en el seu sentit més ampli.

Quart estrat: noves maneres de valorar les coses.
Hi ha encara un quart estrat que està relacionat amb la manera de valorar les coses, les feines, els serveis, la comunicació i, sobre tot, les possibilitats que ofereix l’entorn emergent. La valoració de les alternatives es fa sempre en base a unes creences i és lògic que tant bon punt canvia la manera de veure la realitat, canvi tot seguit la manera de valorar els seus components. Aquest quart estrat és el que requereix un període de temps més llarg perquè consisteix en l’elaboració de noves conviccions sobre el valor i aquestes conviccions es construeixen a partir dels sediments que s’acumulen en els estrats precedents.

• la iniciació de la població en l’ús dels ordinadors i la navegació per Internet
• l’establiment de vincles amb la població per tal que el Centre esdevingui un element conegut i familiar dels equipaments públics de la població
• la creació d’un nucli de persones vinculades al Centre que assoleixen funcions de col·laboració voluntària que actuï com a pal de paller per l’animació d’iniciatives de tot tipus.

La participació ciutadana en la primera etapa de la vida d’un Centre Internet
Durant la primera etapa, hi ha una sèrie d’objectius molt importants que no poden ser assolits immediatament.

En el cas de la participació ciutadana, per exemple, les perspectives que obren les noves comunicacions són extraordinàries. Però és igualment cert que sense una massa crítica d’usuaris, la participació ciutadana a traves d’Internet és una pura anècdota.

Abans cal que es formi la massa d’usuaris i, a més, que les pràctiques de participació per medi de les noves comunicacions esdevinguin una pràctica normal, és a dir que hagin entrat en els hàbits de la ciutadania.

Les xarxes ciutadanes en la primera etapa
Les xarxes ciutadanes representen una de les fórmules de més futur en el terreny de la democràcia participativa i per tant han de ser considerades com un dels objectius més importants.

Tanmateix en la primera etapa de la vida dels Centres Internet, sense deixar de ser un dels objectius més importants, representa una prioritat de segon ordre.

En aquesta primera etapa no es tracta d’organitzar l’activitat de la gent que ja ha començat pel seu compte a fet servir Internet. Com ja ha quedat dit, en la primera etapa del que es tracta fonamentalment és de fer que una proporció el més alta possible de la població:

1. conegui Internet,
2. acumuli experiència en el manejament de les noves comunicacions i
3. integri aquestes pràctiques en els seus hàbit quotidians.

• Assistència als usuaris per mantenir-se al dia sobre l’evolució dels recursos i les possibilitats ofertes pel ràpid desenvolupament de les noves comunicacions,
• Ajudes i estímuls per reforçar nous hàbits en el camp de la comunicació.

• Introducció plena de fórmules d’ús de les noves comunicacions com les ja esmentades (participació ciutadana, viver de iniciatives, etc.), que moltes vegades eren prematures en la primera etapa
• Intensificació del esforç per ajudar a col·lectius més amenaçats d’exclusió

Ja hem vist que el punt del que partim és força bo, però el camí que tenim per davant és encara molt llarg.

Els Centres Públics Internet apareixen com un dels elements estratègics que, si s’arriben a implantar aviat a tot el territori, poden accelerar d’una manera molt considerable l’adaptació de la població catalana a les noves circumstàncies emergents.

Com ja he senyalat a un altre lloc, les administracions municipals, que són les que estan més a prop de la població, són el canal ideal per proporcionar estímuls i oportunitats als ciutadans en el camp que ens ocupa.

Existeix ja una tradició d’activitat municipal adreçada a estimular la vida econòmica, com en el seu moment van ser els polígons industrials. L’activitat industrial necessitava terrenys, infrastructures, bons accessos, serveis suficients de subministrament d’energia, aigua, desguàs, etc.

El Centres Públics Internet són un instrument per a la creació d’aquesta "infrastructura" humana i poden funcionar alhora com focus de dinamització econòmica i cultural.

L’enderrocament de l’obstacle principal
Tanmateix, per assolir plenament la seva funció és necessari enderrocar una barrera que està relacionada amb el valor que usualment es dona a la creació de bens immaterials.

En la nostra cultura existeix encara una forta predisposició a considerar que la generació de bens immaterials es pot assolir amb un mínim de recursos, a diferència del que passa amb les inversions en bens materials

Seguint amb l’exemple dels polígons industrials, tothom està d’acord amb que si un ajuntament en vol crear un, ha de pensar en inversions importants, de varis centenars o milers de milions de pessetes. Els equips de govern dels ajuntaments poden considerar sense problemes inversions importants quan es tracta de fer coses que es poden veure i tocar, com són ponts, vials o grans obres de infrastructura. I els veïns també ho entendran perquè es tracta d’inversions visibles.

En canvi, en el cas d’inversions molt més immaterials, com ara per exemple un Centre Públic Internet, a molts els pot semblar que una inversió insignificant de, per exemple 10 milions de pessetes, és més que suficient o fins i tot excessiva.

Però el cas és que la nova economia estarà fonamentalment basada sobre bases immaterials. Si existeix una barrera mental que impedeixi fer les inversions necessàries en aquest camp, a les hores el país quedarà endarrerit respecte dels que tinguin una visió més realista i més pràctica sobre aquesta qüestió.

Totes aquestes consideracions porten a creure que un canvi de mentalitat sobre el valor de les inversions immaterials és un assumpte de la màxima importància, perquè si no es produís, hipotecaria greument el nostre futur.

Com no podia ser d’una altre manera, aquestes barreres mentals impregnen també l’ordenament jurídic. Com remarco més endavant, existeix la necessitat de modificar certs aspectes dels marcs jurídics i les pràctiques que hi estan associades. Això és especialment important en alguns punts clau com per exemple en la qüestió de poder comptabilitzar el cost de la creació de bens immaterials com a inversions amortitzables, en comptes de tenir de fer-ho com a despeses corrents.

Deia més a munt que el marc municipal és la plataforma ideal per ajudar a la població a fer la transició, però és igualment cert que per poder portar a terme aquesta funció calen certes modificacions de la carcassa jurídica que conforma l’activitat dels ajuntaments. En aquest punt es necessita molta més flexibilitat d’acció i la modernització dels dispositius de control.

Donada la lentitud en que el procés de ductilització jurídica i cultural de la institució municipal es pot produir, pot ser la solució és que els ajuntaments creïn fundacions a traves de les quals es porti a terme la gestió dels Centres Públics Internet. Aquesta és la fórmula que pensem utilitzar a Santa Cristina d’Aro i també la que l’ajuntament de Callús ha considerat com la més adient.

El que desitjo deixar clar aquí és que es necessita modificar tot allò que asfixia la producció d’immaterials o dificulta la seva floració. Lo fonamental es disposar de fórmules organitzacionals que permetin alliberar la creació de recursos immaterials.

La qüestió clau, en aquest assumpte, no és tant si cal o no cal iniciar aviat aquesta transició. La veritable qüestió clau és la velocitat a la que cada societat farà la seva transició.

La meva convicció personal és que aquesta transició no és únicament una qüestió de fer les inversions encertades, en el moment oportú. Tampoc ho és que la gent adopti nous hàbits en el manejament de la tecnologia. És, sobre tot, arribar a tenir una població capaç de tenir un comportament econòmic i cultural vigorós en el món de les noves comunicacions.

El Centres Públics Internet han d’esdevenir l’instrument per arribar a tenir aquesta mena de població. Aquest Centres són en realitat, llocs de formació tecnològica permanent que es posen d’una manera activa al servei de tota la població.

Sigui d’una manera o de l’altre, l’acceleració de la transició apareix com una de les principals fons de generació de valor durant els propers anys. Constitueix la iniciativa més important de totes quantes el nostre país es pot proposar per arribar a ser un lloc d’atracció de nova activitat econòmica i ser alhora un focus d’irradiació de riquesa, benestar i nova cultura.

La xarxa de Centres Públics Internet és en realitat un potent dispositiu de modernització econòmica a gran escala destinat a catalitzar la transició al nostre país i proporcionar una població capacitada per actuar en l’economia del segle XXI amb competència i energia.

Vull remarcar lo de l’energia perquè l’esforç que la gent haurà de desplegar serà molt considerable. Primer per adquirir les actituds i habilitats necessàries per actuar en l’àmbit de la civilització emergent. I tot seguit, per assimilar àgilment les allaus de novetat que es produiran a tots els camps.

Lògicament, s’ha d’esperar que aquest fet tingui efectes econòmics i culturals, però s’ha d’esperar també un altre impacte més profund i encara més important. Em refereixo al fet que molts adults i persones grans, es veuran embarcats en activitats de formació permanent a una escala i amb una intensitat que mai s’havia vist en el passat.

¿Quins efectes es poden esperar d’aquest fet inèdit?

D’acord amb els treballs de la Dra. Le Poncin_Lafitte, sabem que l’exercici cerebral en edat avançada no únicament millora el rendiment intel·lectual sinó que , a més, produeix sovint una millora de l’estat general de l’organisme. La Dra. Le Poncin ha demostrat que l’exercici mental estimula la producció i el funcionament dels neurotransmissors. Aquesta millora afecta les funcions cognitives però també moltes altres funcions cerebrals de regulació, i per tant, moltes funcions de regulació orgànica resulten millorades.

Des d’aquest punt de vista, una xarxa de Centres Públics Internet capaç de mantenir l’interès d’una proporció gran d’adults i persones grans, ha de produir quelcom més que una ajuda per introduir-se en el món de les noves comunicacions.

Aquesta xarxa pot desvetllar processos continuats d’aprenentatge entre extensos segments de població que, d’una altre manera no els realitzaria.

Per tant, en parlar d’engegar una formació continuada amplia, estem parlant de quelcom més que de millorar la productivitat, modernitzat l’activitat econòmica i facilitar certs canvis culturals.

Si la Dra. Le Poncin té raó, i sembla que la té tota, l’engegada i el manteniment continuat de processos d’aprenentatge entre sectors amplis de la població adulta i entre les persones grans ha de tenir també efectes sanitaris inequívocs. Fins i tot podria contribuir a la llarga a disminuir la despesa sanitària.

Una millor eficiència general a nivell dels neurotransmissors vol dir també una altre cosa. Vol dir una millora de la capacitat de canvi de la població, és a dir, la potenciació de a) la capacitat per fer front a dosis altes de novetat i b) l’aptitud per assimilar-les d’una manera profitosa.

Jo no tinc personalment res en contra dels models, però crec que a cada situació li correspon un model determinat i que no tots els municipis tenen les mateixes característiques, ni els mateixos propòsits . Es per això que em sento escèptic amb la idea del model únic.

Altres cosa diferent és que qui tingui experiències realitzades que puguin interessar a altres, els comparteixin amb la finalitat d’ajudar-se recíprocament.

Un d’ells rau en la possibilitat d’establir convenis de col·laboració entre varis municipis. Aquests convenis tindrien per objecte el desenvolupament conjunt d’eines, protocols i procediments.

Nosaltres a Santa Cristina d’Aro ens ho hem tingut de fer tot i tenim projectes que si els volem tirar en davant també ho hauríem de fer sols. Per exemple una bona interfície entre l’usuari i la base de dades del Centre podria ser desenvolupada conjuntament entre varis municipis en comptes de que cada qual faci la seva.

L’entrenament dels tutors dels Centres és un altre bon exemple de col·laboració possible entre municipis.

Hi ha molts altres terrenys en els que l’esforç mancomunat estaria indicat, com ara per exemple, el seguiment sistemàtic dels progressos assolits per la població a diferents indrets del país durant la transició i la comparació de fórmules i resultats.

A part dels convenis de col·laboració, l’idea de model de xarxa de Centres Públics Internet suggereix també la possibilitat de veure l’ajuda activa a la població no únicament des d’una perspectiva local sinó també amb visió de país.