Memòria de 1998. Projecte Santa Cristina Segle XXI


Universitat Politècnica de Catalunya

Ajuntament de Sta. Crsitina d'Aro

Fundació de "la Caixa"


Càtedra UNESCO
Tecnologia, Creixement Sostenible, Desequilibris i Canvi Global

L'oportunitat de Catalunya 
en front de 
la revolució de la comunicació 

Josep Burcet Llampayas 
josep@burcet.net

 


Introducció

Una de les principals condicions prèvies per entrar a la societat de la comunicació és partir d’un grau d’informatització avançat. I Catalunya el té.

Segons els resultats de l’esmentada enquesta de Telecom Italia realitzada a Alemanya, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit, Catalunya apareix com una de les regions europees amb una de les tasses d’informatització més elevades.

Grau d’informatització de Catalunya

El percentatge de llars amb ordinador representa un bon índex del grau d’informatització d’una població. I segons aquest índex, la situació de Catalunya és bona, tal com es pot veure tot seguit

El fet és que ja a mitjans de 1996, un 40,2 % de les llars catalanes que tenien telèfon, tenien també algun tipus d’ordinador domèstic.

Tanmateix, per valorar correctament aquestes dades s’ha de tenir en compte que les llars catalanes amb ordinador estaven sensiblement sobre representades.

Si les dades haguessin estat extretes de mostres representatives de tota la població, en comptes d’haver treballat amb mostres de les llars amb telèfon, és segur que els resultats de Catalunya haguessin estat quelcom menys brillants tot i seguiríem apareixen en el grup capdavanter.

Equipament d'ordinadors domèstics a les llars
juny de 1996. Enquesta de Telecom Italia

La posició d’avantatge de Catalunya es posa més clarament de manifest al posar en relació l’equipament i el nivell d’ús


Relació entre el nivell d'equipament d'ordinadors a les llars i la intensitat d'ús. Juny 1996. Enquesta de Telecom Italia

El darrrer gràfic ens indica dos coses. D'un costat, el percentatge de llars que tenien al menys un ordinador.. De l'altre costat, la proporció d'usuaris d'ordinador que l'utilitzaven cada dia o varis cops a la setmana.

Segons aquestes dades, Catalunya no tant sols era una de les regions més ben equipades, sinó una de les que registrava una utilització més intensa de l’equipament.

Penetració d’ Internet a Catalunya

Una altre de les condicions prèvies de l’entrada a la societat de la comunicació és un bon nivell d’ús d’Internet. També en aquest punt, Catalunya està ben situada.

Segons l’enquesta del Estudio General de Medios corresponent als darrers tres mesos de 1998, hi havia a tot l’estat espanyol 2.415.000 persones majors de 14 anys amb connexió a Internet, dels quals 1.733.000 eren usuaris habituals de la xarxa.

Usuaris de Internet a l'Estat espanyol
(milers de persones)

Nombre d’usuaris 
durant el darrer mes

Catalunya

480

Madrid

328

País Valencià

190

Andalusia

144

Aragò

93

Canàries

90

Castella Lleó

81

País Basc

79

Galícia

63

Les illes

48

Múrcia

34

Extremadura

28

Asturies

23

Castella La Manxa

18

Cantàbria

14

Navarra

12

La Rioja

8

(Quart trimestre de 1998)

 

 

Percentatge de persones de cada comunitat que han fet servir Internet durant el darrer mes, per comunitats autònomes

Usuaris (últim mes)

Catalunya

8,9

Aragó

8,8

Madrid

7,3

Les illes

7,3

Canàries

6,3

País Valencià

5,5

País Basc

4,3

Múrcia

3,7

Castella Lleó

3,7

La Rioja

3,5

Extremadura

3,2

Cantàbria

2,8

Navarra

2,7

Galícia

2,7

Astúries

2,4

Andalusia

2,4

Castella La Manxa

1,3

(Dades referides al darrer trimestre de 1998)

Condicions prèvies per la revolució de la comunicació

Tanmateix, encara que una progressió forta dels ordinadors personals i d’Internet són condicions necessàries per iniciar de bon peu la revolució de la comunicació, no són ni de lluny condicions suficients per assegurar una posició consistent en el grup dels més avançats.
La formació de la massa crítica Lo primer i principal és assolir una penetració encara molt més alta que permeti arribar a la massa crítica d’usuaris capaç de fer vascular tota l’economia cap a la societat de la comunicació. Nosaltres estem encara molt lluny d’arribar a aquesta massa crítica. Per tant, lo primer que cal fer es facilitar la seva formació.
El canvi cultural

Com ja hem vist, l'anàlisi de la mostra europea de la recerca de Telecom Italia, dona indicis sobre la importància dels factors culturals en tots els comportaments relacionats amb l’ús personal dels ordinadors. Les actituds, les creences, els valors i els grups de referència vigents a cada àrea cultural semblen estar a darrera tant de l’equipament com de l’ús dels ordinadors. És a dir, que certs components de la cultura de cada regió serien precursors de la intensitat en la que la gent se sent predisposada a utilitzar la informàtica personal i les noves comunicacions.

Si aquests indicis fossin certs, la qual cosa és molt probable, el canvi cultural en una certa direcció seria una altre de les condicions prèvies per tenir una entrada vigorosa a la societat de la comunicació. O per dir-ho d’una altre manera, la força amb la que cada regió entri a la societat de la comunicació està en funció de que es produeixin certs canvis culturals.

Moment històric per Catalunya

Segons la hipòtesi dels salts d'escala en la comunicació, la revolució tecnològica en curs pot ser la més important de la història de la humanitat. Per això, la posició inicial en que ens trobem ara mateix proporciona una oportunitat històrica única, possiblement la més important que hem tingut mai com a poble.

Aquesta avantatge inicial s’ha d’aprofitar i existeixen una sèrie de senyals importants que suggereixen que el nostre país es mobilitzarà d’una manera seriosa per fer front al repte dels propers anys.

La constitució de Localret és una d’aquestes senyals. El fet que les principals forces polítiques del país hagin exclòs de la lluita política a l’entorn de l’entrada a la societat de la comunicació i s’hagin posat a treballar conjuntament demostra que s’ha assolit una entesa històrica de gran importància.

La redacció del Pla Estratègic per a la Societat de la Informació a Catalunya, en la que participen no únicament les forces polítiques sinó també les forces econòmiques i socials és una altre senyal de gran importància.

En el decurs de 1999 i segons està previst, aquest Pla es presentarà al Parlament de Catalunya i tot indica que es farà en un clima de consens de totes les forces polítiques, econòmiques i socials.

Com arribar a formar la massa crítica d’usuaris

Com acabo de senyalar, durant el període inicial de la revolució de la comunicació, una de les fites més importants és assolir que la població es familiaritzi amb les noves tecnologies, especialment amb l’ús dels ordinadors personals i amb Internet.

Un altre objectiu igualment important encara que menys evident és que les organitzacions iniciïn el seu procés d’adaptació a les circumstàncies emergents. L’adaptació de les organitzacions implica canvis de mentalitat i també canvis d’estructura que seran difícils de realitzar amb agilitat. El fet és que, durant els propers anys, les organitzacions necessitaran modificar la seva cultura i, alhora potenciar la seva flexibilitat i plasticitat.

Una barreja adequada de modificacions estructurals, renovació de les mentalitats, nous objectius, nous productes i serveis i la potenciació de la plasticitat seran els principals atributs de les organitzacions per sobreviure i prosperar en la societat de la comunicació.