|
En aquest moment, molts
ajuntaments catalans estan començant a adoptar les noves
comunicacions. En aquestes circumstàncies, calia tenir una imatge
general de com s’estan produint el procés. L’enquesta que ha
realitzat l’ACM, té la finalitat de fer una primera avaluació de
la situació.
L’adopció de les eines de
les noves comunicacions per part dels ajuntaments ha de millorar la
seva eficàcia i facilitar una relació més fluida amb els
ciutadans. Però, sobre tot, s’ha de veure com el primer pas cap a
una renovació institucional general.
Avui tothom sap ja que la
revolució de la comunicació produirà una gran transformació.
Tanmateix convé remarcar que no implicarà únicament un canvi
d’eines, per continuar fent allò de sempre. Es tracta, per
contra, d’una explosió de situacions noves que modificaran
l’organització de la societat.
En aquest ambient de renovació,
els ajuntaments han d’anar molt més enllà de l’adopció de
Internet i la utilització intensiva dels ordinadors. Les idees
sobre el que és un ajuntament, quins són els lligams entre els
ciutadans i quines són les funcions municipals s’hauran
d’adaptar a les noves circumstàncies. S’haurà de reconstruir
també la visió de la posició dels municipis en el context de les
administracions públiques i també a dins del conjunt de la
societat.
És per aquest motiu que els
resultats de la nostra enquesta s’han de llegir amb una visió de
conjunt amplia. No són únicament una fotografia estadística dels
estadis inicials de l’adopció d’eines noves. Són, a més, el
reflex dels primers moviments d’una transformació de la vida
municipal.
La celebració del segon Congrés
dels Municipis Catalans, que en el moment de redactar aquest text,
està en fase de preparació, apareix com una oportunitat per
reflexionar sobre les possibilitats d’aquesta renovació
municipal.
La transformació dels
ajuntaments no està deslligada de la resta de la societat, sinó
que és un aspecte més d’una transformació molt més amplia que
afecta a tota la societat.
Les noves comunicacions, les
tecnologies annexes, la globalització i l’allau de nou
coneixement científic són els factors que desencadenen aquesta
gran transformació.
A tot el món, sota l’efecte
combinat d’aquests factors, les empreses canviaran la seva
estructura, la sanitat es reorganitzarà, l’educació podrà
adoptar estratègies impensables fa quatre dies i l’administració
pública es veurà sotmesa a canvis importants.
Tanmateix, tot i que els canvis
d’organització seran notables, no es pot dir que siguin la part
principal de tot plegat. Allò més punyent i més essencial es
produirà en el terreny del pensament, dels sentiments, de les
expectatives i de les regles de joc. Sota la influència de les
noves comunicacions, d’aquí a pocs anys, la gent se sentirà
d’una altre manera, gosarà iniciar projectes que no es podien
imaginar en l’ambient de les comunicacions convencionals i
experimentà emocions noves respecte del l’esforç col·lectiu i
dels anhels individuals.
És per aquest motiu que la
revolució de la comunicació no s’ha de veure com un grapat de
noves maneres de fer les coses, per medi de la nova tecnologia, sinó
com un veritable canvi de civilització.
La part més característica
del canvi de civilització consisteix en la modificació de les
institucions
econòmiques, polítiques i socials.
Estem parlant, per tant, de
canvis en les maneres institucionalitzades de fer les coses.
Per avaluar la dificultat dels
canvis institucionals, cal recordar que hi ha quatre tipus
principals de pautes: a) aquelles que estan escrites en textos jurídics,
b)aquelles més instrumentals que, sense estar escrites, estan
impregnades en els hàbits existents, c) aquelles que defineixen el
que és factible i el que és impensable o impossible, i finalment,
d)aquelles altres molt implícites, arrelades en les conviccions estàndard
a dins de cada institució i relacionades amb el que la gent creu
que és just, de sentit comú o desitjable.
Les normes escrites i els
convenis i reglaments són els més fàcils de modificar. Val a dir
però, que si els nous textos divergeixen prou dels hàbits i de les
conviccions seran paper mullat.
La part més rígida de les
formes d’activitat institucionalitzada està justament en les
pautes no escrites i encara més, en les conviccions no
verbalitzades. Es podria dir que la rigidesa augmenta a mesura que
les pautes són menys explícites.
Tanmateix, i amb independència
d’on rau la part més rígida, es veu molt clar que la flexibilitat
de les institucions és la qualitat principal per fer front als anys
que venen. Les institucions més encarcarades assimilen pitjor la
novetat, mentre que les institucions més flexibles tenen més
possibilitats de sobreviure i prosperar.
D’acord amb els postulats de
la mecànica de l’assimilació de novetat,
les institucions poc flexibles repel·leixen la novetat i atrauen la
repetició d’allò que està institucionalitzat.
Aquests postulats suggereixen
que les canvis induïts per les noves comunicacions són més fàcils
de fer a les cultures a on les institucions són més mal·leables.
Aquesta podria ser l’explicació última de la diferent velocitat
en que les noves comunicacions estan entrant a Europa, en comparació
als Estats Units d’Amèrica.
D’altre banda, existeix un
ampli consens entre experts sobre el fet que la vitalitat de
l’economia americana es deu, en gran mesura, en la ràpida
assimilació de les tecnologies de la comunicació. De fet,
l’economia americana no únicament és la generadora principal de
les tecnologies que sustenten les noves comunicacions , sinó que ,
a més, és la que en treu més partit del seu ús.
En general, les organitzacions
americanes estan més obertes a la novetat, al risc i la seva
velocitat de reacció és més ràpida. En la pràctica, això
significa que:
|
a)
|
assimilen
més de pressa l’adopció de les eines que ofereix la nova
tecnologia |
|
b) |
els costa menys abandonar pràctiques
institucionalitzades, quan ho consideren necessar |
|
c) |
estan més disposades a
experimentar noves formes d’activitat, sense precedents, |
|
d)
|
inverteixen més fàcilment en
iniciatives de la nova economia, i |
|
e) |
aquesta inversió prospera més
fàcilment perquè esdevé en entorns més oberts i menys rígids |
Aquestes consideracions proporcionen
una perspectiva interessant per explicar l’evolució recent del dòlar
en relació al euro. L’explicació més directa de la pèrdua de
terreny del euro és que desvetlla menys confiança en els mercats
internacionals de divises. Però s’ha de tenir present que aquesta
confiança depèn de la marxa general de l’economia.
Aquí, la situació sembla
clara: l’economia americana té mes empenta que l’economia
europea i creix més de pressa. Però en aquest punt, el que
suggereix l’anàlisi dels marcs institucionalitzats, és que la
dificultat última de l’economia europea és que les seves
institucions econòmiques i socials estan més encarcarades.
Es pot pensar que aquesta
situació no és nova. Des de sempre la cultura i les institucions
europees han estat més orientades al passat. El que realment és
nou és l’acceleració de la tecnologia i del seu impacte sobre
l’economia. Això sí que és nou.
En un context relativament
estable, la rigidesa institucional no és un problema veritablement
crític. Però, tant bon punt, s’acceleren les transformacions
econòmiques, tecnològiques i científiques, la manca de
flexibilitat institucional esdevé un problema de primera magnitud.
En l’economia i la cultura
del segle XXI, la capacitat de les institucions per actuar amb èxit
en les circumstàncies emergents esdevé un recurs fonamental, per a
qualsevol país.
Aquesta potencia és
directament proporcional a la seva mal·leabilitat, però també depèn
de la concurrència d’altres factors com ara la capacitat per
mobilitzar l’energia de la gent o la capacitat de generar nova
realitat en una direcció encertada.
La modernització institucional
dels municipis catalans és només una part del esforç que el
nostre país ha de fer per tal d’augmentar la potència de tot el
nostre utillatge institucional.
Però és una part
important, especialment per dos raons.
La primera perquè, en ser
l’administració més pròxima als ciutadans, és la que podria
preservar més fàcilment els vincles democràtics entre els electes
i els ciutadans. Aquests vincles estan actualment amenaçats per la
creixent deslocalització de l’activitat.
La segona, també està
relacionada amb la proximitat als ciutadans. Es tracta de
l’administració pública que pot ajudar més directament a la
ciutadania a fer l’esforç d’entrar en les noves comunicacions i
en la nova economia que li és annexa.
En aquestes circumstàncies, i
en conseqüència, sembla que els ajuntaments han de fer quatre
coses fonamentals en aquest terreny:
|
a) |
primer de tot, que
facin, ells mateixos, una bona assimilació de les noves
comunicacions, |
|
b)
|
en
segon lloc, que facin progressos en l’aplicació del
principi de la subsidiaritat, |
|
c) |
en
tercer lloc, que iniciïn processos per tal d’augmentar la
seva potència institucional, i |
|
d) |
finalment,
que desenvolupin plans específics per ajudar a la població,
per tal d’entrar de pressa en el món de les noves
comunicacions. |
L’assimilació de les noves
comunicacions per part dels ajuntaments presenta dos aspectes.
El primer es refereix al seu
funcionament intern i implica intensificar l’ús de la informàtica
en xarxes locals i intranets. Es refereix tant a 1)la realització
de tasques administratives com a 2)la facilitació de nous fluxos de
comunicació interna que afecten a tothom: tècnics, administratius
i polítics.
Els nous canals de comunicació
fan possible també la posta en comú de recursos entre municipis
diferents que tinguin interessos o necessitats comunes. La
possibilitat d’augmentar la densitat dels corrents de comunicació
entre municipis pot obrir camí cap a una gran varietat de formules
de cooperació que poden ser molt útils en diferents casos. Per
exemple, per satisfer millor necessitats dels ciutadans que estan
disseminades, com a conseqüència de la creixent deslocalització
de les activitats. Pot ser igualment útil en el cas
d’ajuntaments petits que poden agrupar esforços i arribar a
oferir serveis que d’altre manera no els serien assequibles.
El segon aspecte es refereix a
les relacions entre les administracions locals i els ciutadans, en
allò que s’ha començat a anomenar l’administració oberta.
Les propostes d’administració
oberta tenen un gran potencial per tal de simplificar les relacions
amb els administrats. Es tracta d’un camp
de gran importància per a la modernització institucional,
perquè arrosseguem encara formules molt burocratitzades i lentes
que treuen empenta a l’economia. La complexitat i lentitud
dels tràmits per donar d’alta una empresa n’és un
exemple palès i conegut, però hi ha molts més tràmits que es
poden simplificar i agilitzar.
Tanmateix, per extraure en cada
moment els màxims beneficis de les formules d’administració
oberta, cal que la seva construcció vagi al mateix ritme que el
procés de familiarització de la població amb les noves
comunicacions.
D’altra banda, les formules
d’administració oberta poden proporcionar una nova perspectiva
per veure com s’ha de concretar, en la pràctica, el principi de
subsidiaritat. Els
serveis que poden ser objecte de l’aplicació del principi de
subsidiaritat no són els mateixos en el context de les
comunicacions convencionals que en el context de les noves
comunicacions. El que vull remarcar aquí és que en el context de
les noves comunicacions, el ventall de serveis que es poden apropar
al ciutadà es dilata enormement.
A tot Europa s’ha imposat amb
força el concepte de la subsidiaritat, en virtut del qual, les
administracions locals han d’assumir moltes de les funcions públiques
que fins ara corresponien als estats i a altres administracions
supramunicipals.
A la Primera Assemblea General
del Segle XXI del CMRE (Consell de Municipis i Regions d’Europa),
celebrada a Oulu, Finlàndia, a mitjans de juny de 2000, el concepte
de la subsidiaritat ha estat present a totes les discussions com una
idea fonamental que ningú va gosar posar en dubte. A les ponències
i discussions de Oulu, tots els debats han estat impregnats del
convenciment de que la gran renovació municipal i la pràctica del
principi de subsidiaritat, s’han de fer a cavall de l’ús de les
noves tecnologies de la comunicació.
Ara però, queda per fer la
feina de portar-la a la pràctica, amb totes les seves conseqüències.
Això sol ja representa un canvi enorme perquè no únicament
significa traslladar competències als ajuntaments, sinó també
modificar profundament l’estructura del seu finançament.
Encara és aviat per veure
clarament de quina manera les noves comunicacions afectaran les
fronteres entre les diferents administracions. Però el que sembla
indubtable és que, a la llarga, aquestes fronteres poden esdevenir
cada cop més borroses, i això podria portar a una altre forma de
veure l’administració pública en conjunt.
La transparència per
l’usuari és un concepte que ha aparegut com a conseqüència
del desenvolupament de les eines informàtiques. Hem de comptar amb
que, a mesura que l’administració es vagi desplaçant cap a les
formules d’administració oberta, les interaccions entre els
ciutadans i l’administració es faran cada cop més
“transparents”, és a dir, que per l’usuari, cada cop serà
menys necessari saber que hi “ha a sota del capó de motor”.
Ara, amb la fal·lera dels
portals que tenen algunes administracions, es detecten intents de
recentralitzar l’administració oberta, la qual cosa apareix com
un brot contracorrent del principi de subsidiaritat.
L’harmonització dels
conceptes de subsidiaritat, administració oberta i transparència
per l’usuari és un dels reptes que tenim d’encarar durant els
propers anys, per tal d’augmentar la potencia institucional dels
municipis. Però no és l’únic.
L’augment de la potencia
institucional s’ha de veure com una manera d’expandir el capital
social,
que és una manifestació de la capacitat de la societat civil per
auto-organitzarse.
Un marc institucional més
potent vol dir abans que una altre cosa, una evolució de les
institucions socials que 1)facilita l’aflorament de corrents de
comunicació per alliberen l’energia de la població i 2)propicia
l’emergència de relacions més simbiòtiques
entre els ciutadans.
Sobre aquest punt, hem
d’esperar que el proper Segon Congres dels Municipis Catalans
proporcioni l’ocasió de reflexionar sobre l’augment de la potència
institucional dels municipis catalans i permeti fer progressos en
aquesta direcció.
El paper dels ajuntaments en la
potenciació de la societat civil, en plena revolució de la
comunicació, cal que inclogui també iniciatives per abreujar el
període de temps necessari per que la població arribi a fer un ús
eficient de les noves comunicacions.
La iniciativa de la creació de
la Xarxa de Centres Internet
sembla la proposta necessària per arribar-ho a fer possible.
|