|
Avui
ningú posa en dubte que les transformacions de la tecnologia,
l’economia i el coneixement tindran efectes culturals de primera
magnitud. En front d’aquest fet indefugible, la política cultural haurà de facilitar aquestes transformacions i potenciar la
capacitat de la població per portar-les a terme.
Fins
avui, l’objecte de la política cultural s’ha referit
fonamentalment a la gestió de manifestacions artístiques, les festes
populars, els museus, el teatre, la literatura, la pintura, la
recuperació de pràctiques lúdiques caigudes en desús, etc.
Ara,
tenim de revisar les prioritats perquè els canvis són ràpids i
profunds i cada cop ho seran més. I la preparació per afrontar-los
no s’assolirà pas visitant museus, participant a grans
esdeveniments lúdics, acudint a espectacles de dansa, a concerts o a
representacions teatrals.
Per
aquest motiu, la política cultural, a part de continuar-se ocupant
dels temes usuals de sempre, haurà d’obrir-se igualment cap a
altres àmbits de la cultura, entenent la cultura d’una manera més
amplia, en totes les seves vessants antropològiques, institucionals i
sociològiques
Els
canvis culturals que necessitem portar a terme ara estan relacionats
amb
1.
la capacitat d’adaptació de la gent, amb el seu equilibri
emocional en front de l’incertesa, l’ambigüitat i la
indeterminació.
2.
La gestió de la novetat
3.
la manera de funcionar de les organitzacions, a on han de
canviar hàbits, actituds, visions i alguns principis arrelats per tal
que esdevinguin més flexibles i més obertes
la novetat.
4.
la creació de marcs d’actuació que ofereixin als individus
i a les institucions un terreny en el que prosperi la generació i
l’adopció de les transformacions culturals que tenim de realitzar.
En
aquesta cruïlla cal:
a)
primer de tot, augmentar l’esforç en el camp de la política
cultural (menys temps i despesa per a les infrastructures físiques i
més temps i despesa pel desenvolupament de recursos intangibles),
b)
identificar quins són exactament els nous àmbits que han de
ser objecte de la política cultural (intangibles que siguin
especialment útils per fer front als canvis)
c)
repensar les prioritats (reordenar-les en funció de les noves
necessitats emergents)
Un
camp paradigmàtic de la nova política cultural dels propers anys
estarà representat per tot l’esforç que es faci en la prevenció
de l’envelliment institucional i el llançament del creixement
qualitatiu dels nostres marcs institucionals, no únicament en l’àmbit
de la institució municipal sinó també en altres àmbits com ara són
l’empresa, l’ensenyament, la sanitat, etc.
|
