La segona ruptura digital

Els aturats, els marginats, les persones grans, les mastreses de casa y altres persones que no tenen accés als ordinadors i a Internet constitueixen un segment social que queda exclós de les noves comunicacions. És el que s'anomena la "ruptura digital".

Però hi ha una ruptura més greu que és la que s'observa entre les persones que ocupen les posicions més altes de responsabilitat.

josep@burcet.net
Josep Burcet © 2002

contacto

 

Ara mateix, les societats estan portant a terme un procés d'assimilació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Es tracta de una transició de gran complexitat que afecta a tots els camps d'activitat, tan a la industria com a la sanitat, l'administració pública, l'agricultura, les professions lliberals y els serveis de tota mena.

En aquest escenari es consideren dos tipus de transició:

1 TRANSICIÓ DE BAIXA INTENSITAT L'adopció de l'ús de les noves tecnologies es porta a terme poc a poc i es produeix sobre tot entre els més joves.
2 TRANSICIÓ D'ALTA INTENSITAT L'adopció de l'ús de les noves tecnologies es produeix de pressa i entre tots els grups d'edat.

La transició de baixa intensitat produeix en 2010 una societat a on encara predominen les persones que no tenen massa experiència en les formes més avançades de les noves comunicacions. Com a resultat de una transició lenta, hi ha una proporció relativament alte de persones amb responsabilitats importants que encara són semi-analfabets o analfabets digitals.

Per contra, una transició ràpida produeix una mena de societat completament diferent, en la que hi ha molta més gent que pot treure més partit de les formes més avançades d'ús de les eines de comunicació. Però, sobre tot, produeix una societat en la que les persones situades en posicions de molta responsabilitat entenen molt bé quines són les possibilitats de les comunicacions avançades y són capaces d'idear projectes i prendre decisions que poden beneficiar molt al conjunt de la societat.

COMPOSICIÓ DE LA SOCIETAT
EN 2010, SEGONS L'ÚS DE LES
NOVES COMUNICACIONS

TRANSICIÓ D'ALTA INTENSITAT
 
TRANSICIÓ DE BAIXA INTENSITAT


(La definició de cada un d'aquests grups
es pot veure desplaçant el cursor per sobre)

 

 

 

 

 

 

La transició ràpida genera una societat en la que predominen els usuaris productius. Per contra, tal com reflexa el gràfic que segueix, la transició lenta desemboca en un tipus de societat a on predominen els usuaris no productius.

TRANSICIÓ D'ALTA INTENSITAT
 
TRANSICIÓ DE BAIXA INTENSITAT
 

Els inconvenients de la transició lenta es fan més palesos encara si es pren en compte el ritme de modernització comunicativa de les organitzacions, en tots els camps: l'economia, la sanitat, lensenyament, l'administració pública, la política, etc.

En el gràfic que segueix, s'aillen les persones que tenen els nivells més alts de responsabilitat, en funció de la qualitat de l'ús que fan de les comunicacions avançades.

 

TRANSICIÓ D'ALTA
INTENSITAT
 
TRANSICIÓN DE BAIXA
INTENSITAT

 

 

 

 

En el cas de la transició ràpida, la societat arriba a 2010 amb un liderat molt millor i això és essencial per tal de treure tot el partit possible de les possibilitats que estaran a l'abast durant la segona decada, és a dir, entre 2010 i 2020.

Sovint passa desapercebut el un fet fonamental: la deriva d'una societat depen en gran mesura de la qualitat i del capdal de la comunicació que emeten i reben les persones que decideixen. Si aquests fluxos són pobres, estereotipats o poc carregats de significat pels seus receptors, a les hores la qualitat del conjunt de l'activitat col.lectiva mimba.

Aquest és el cas quan: a) la comunicació es propaga en cascada a traves d'una línia de comandament molt llarga, b) els missatges propagats són impersonals amb un mateix contingut per a tot hom, c) la comunicació més directa i personal arriba únicament a un grup molt reduït de persones.

Aquí és a on rau la diferència entre un lider que manega amb eficàcia les formes més avançades de comunicació i un altre que continua fent ús dels canals de comunicació de tall més convencional.

La qualitat de la comunicació, en la seva capacitat per desvetllar confiança i entusiasme depen de dos coses:

Del estil de comunicació que es fa servir
L'emisor pot seguir una línia coneguda de comunicació honesta, generadora de confiança o, per contra, els seus missatges desvetllen usualment reserves mentals, incredulitat i actituds defensives.
Dels mitjans que es fan servir per fer-la efectiva

Quna l'emisor empra canals de comunicació convencionals, no pot assolir el grau de personalització i immediatesa que són necessaris en situacions sotmeses a canvis ràpids i profunds.

Contràriament, quan l'emisor té un cert domini dels mitjans que modelen la comunicació, pot controlar millor allò que emet i cap a qui ho emet. A les hores, la comunicació és més eficient i més autèntica. Pot ser més personalitzada i més carrehada de significat.

PÈRDUES EN LA QUALITAT
DE LA COMUNICACIÓ

Quan un líder delega la determinació del contingut de la seva comunicació o la forma i matitzos amb els que s'expressa o la gestió del contacte amb els destinataris, es debilita el vincle que hi hauria d'haver entre l'emisor i els receptors. En aquestes circumstàncies, el missatge arriba amb carències. La presència de l'emisor en front de la seva audiència perd el grau de realitat que li caldria. Si, a més, la gestió de les reaccions dels receptors també es delega, s'afegeixen altres debilitats en el procés de comunicació.

Tot plegat aïlla a les persones que prenen decisions perque no poden palpar personalment tot el que esdevé a l'entorn de la seva comunicació. A les hores, la comunicació tendeix a despersonalitzar-se i els líders no són gaire cosa més que una mena d'apariència maquillada que no reflecteix acuradament la seva realitat personal.

Alguns liders cerquen precisament aquesta distància i aquestes aparences , però aquesta clase de liderat no té gaire futur en un món sotmés a canvi molt ràpids.

En condicions de canvi intens, la comunicació poc genuina no tramet a prou velocitat i exactitud tota l'energía que caldria dissipar. Això mimba la força, l'agilitat i l'eficàcia de la reacció col.lectiva, sobre toto quan aquesta reacció cal que sigui complexa, rica en matitsos i quan cal desvetllar un compromís consistent entre els receptors.

Quan els canvis s'acceleren és essencial que la comunicació sigui de molta qualitat, que tingui una forta capacitat de motivació y que llisqui amb gran fluidesa. Les organitzacions amb fluxes de comunicació més pastosos i amb menys capacitat per generar confiança tenen reaccions molt més lentes, el compromís desvetllat és més pobre i, en conseqüència, funcionen malament en entorns sotmesos a canvis ràpids.

La comunicació confiable, engrescadora i eficient és indispensable per tal de liderar canvis ràpids. Avui comença a ser freqüent el cas de grans organitzacions que fins fa poc havien estat molt eficients i que ara no gestionen bé el canvi perque la seva comunicació interna no és prou rápida, clara, auténtica i honesta.

(*) canvis de transformació

 

En els canvi de transformació(*) no n'hi ha prou amb que les ordres es propaguin correctament. La mera disseminació de la informació no és suficient per mobilitzar l'entusiasme, ni per gestionar les tensions i la contenció dels temors, que són precisament qüestions crucials en un procés de transformació. En aquest tipus de canvis, que seràn els més freqüents a partir d'ara, es necessiten fluxos de comunicació d'alta qualitat.

EINES DE COMUNICACIÓ I CAPACITAT PER
CONCEBRE PLANS I PROJECTES

S'ha de recordar aquí que hi ha una relació estreta entre la concepció de plans i projectes, d'una banda, i les eines que hom fa servir, de l'altre. Les eines que cada ú urilitza tenen molta influència sobre la concepció de propòsits i la visió que es té sobre com portar-los a terme.

Un professor que sempre ha fet servir paper, llàpiç, guix i pissarres concebeix els projectes educatius d'una manera molt diferent a la d'un altre que coneix a fons les possibilitats d'Internet, els ordinadors, la vídeo-conferència, el "e-learning" i les presentacions multimedia avançades. El professor del guix i el paper pot fer projectes de "e-learning", en tenir present alló que ha sentit a dir o allò altre que li diuen els informàtics. Però mai seran tan bons com el que pot fer un altre que té una amplia experiència amb aquestes tecnologies.

D'una manera semblant, un constructor que únicament utilitza pics, pales, carretes de mà i bastides senzilles imagina la casa que es pot edificar d'una manera molt diferent a un altre que fa temps que fa anar formigoneres industrials, grans grues, ordinadors, mitjans de transport moderns i tècniques logístiques avançades. Podriem fer les mateixes cosideracions arràn de qualsevol altre ocupació: la medecina, la judicatura, la defensa, la veterinària, la política, la psicologia, l'economía o la sociologia.

Segons quines són les eines que hom coneix, aixì és la seva manera de concebre el futur i definir objectius, de concretar els anhels, d'alimentar les ilusions i de desplegar l'acció. L'ús de les eines més potents té un efecte positiu i la qualitat dels projectes i de l'acció pot millorar exponencialment. És per això que la fractura digital de la banda de les persones que prenen decisions implica una limitació severa de les possibilitats que tindrà una societat en 2010 i més tard.

A aquestes limitacions s'ha d'afegir la magnitud de la fractura digital que existeix per la banda dels parats, els marginats, les matresses de casa, les persones grans, etc. Una transició lenta, produeix un liderat pobre, però a més, les bosses d'exclosos són molt més grans.

ESTRUCTURA DE LA SOCIETAT
EN 2010, SEGONS EL TIPUS DE
TRANSICIÓ

El darrer gràfic reflexteix sinòpticamente la composició de la societat en 2010 distingint entre sis tipus diferents de ciutadans:

       
USUARIS PRODUCTIUS 1 Dirigents que són usuaris productius (Bona capacitat per idear i actuar mitjençant un ús eficient de les comunicacions avançades)
2 Resta d'usuaris productius
3 No activus en l'economia, que són usuaris eficients

CONSUMIDORS I ANALFABETS DIGITALS

4 Dirigents que no són usuaris eficients (Capacitat limitada per idear i actuar mitjençant l'ús eificient de les comunicacions avançades)
5 Resta de persones que no són usuaris eficients 
6 No actius en l'economia, que no són usuaris eficients 
       
Escenari
de la transició
ràpida i eficient
 
Escenari
de la transició
lenta i poc eficient
Usuaris productius
Consumidors i no usuaris

 

Participi en el seminari on line sobre els nous PARADIGMES PEL SEGLE XXI

 

Tornar a la pàgina
d'inici