Quan un líder delega la determinació del contingut de la seva comunicació o la forma i matitzos amb els que s'expressa o la gestió del contacte amb els destinataris, es debilita el vincle que hi hauria d'haver entre l'emisor i els receptors. En aquestes circumstàncies, el missatge arriba amb carències. La presència de l'emisor en front de la seva audiència perd el grau de realitat que li caldria. Si, a més, la gestió de les reaccions dels receptors també es delega, s'afegeixen altres debilitats en el procés de comunicació.

Tot plegat aïlla a les persones que prenen decisions perque no poden palpar personalment tot el que esdevé a l'entorn de la seva comunicació. A les hores, la comunicació tendeix a despersonalitzar-se i els líders no són gaire cosa més que una mena d'apariència maquillada que no reflecteix acuradament la seva realitat personal.

Alguns liders cerquen precisament aquesta distància i aquestes aparences , però aquesta clase de liderat no té gaire futur en un món sotmés a canvi molt ràpids.

En condicions de canvi intens, la comunicació poc genuina no tramet a prou velocitat i exactitud tota l'energía que caldria dissipar. Això mimba la força, l'agilitat i l'eficàcia de la reacció col.lectiva, sobre toto quan aquesta reacció cal que sigui complexa, rica en matitsos i quan cal desvetllar un compromís consistent entre els receptors.

Quan els canvis s'acceleren és essencial que la comunicació sigui de molta qualitat, que tingui una forta capacitat de motivació y que llisqui amb gran fluidesa. Les organitzacions amb fluxes de comunicació més pastosos i amb menys capacitat per generar confiança tenen reaccions molt més lentes, el compromís desvetllat és més pobre i, en conseqüència, funcionen malament en entorns sotmesos a canvis ràpids.

La comunicació confiable, engrescadora i eficient és indispensable per tal de liderar canvis ràpids. Avui comença a ser freqüent el cas de grans organitzacions que fins fa poc havien estat molt eficients i que ara no gestionen bé el canvi perque la seva comunicació interna no és prou rápida, clara, auténtica i honesta.

En els canvi de transformació(*) no n'hi ha prou amb que les ordres es propaguin correctament. La mera disseminació de la informació no és suficient per mobilitzar l'entusiasme, ni per gestionar les tensions i la contenció dels temors, que són precisament qüestions crucials en un procés de transformació. En aquest tipus de canvis, que seràn els més freqüents a partir d'ara, es necessiten fluxos de comunicació d'alta qualitat.

S'ha de recordar aquí que hi ha una relació estreta entre la concepció de plans i projectes, d'una banda, i les eines que hom fa servir, de l'altre. Les eines que cada ú urilitza tenen molta influència sobre la concepció de propòsits i la visió que es té sobre com portar-los a terme.

Un professor que sempre ha fet servir paper, llàpiç, guix i pissarres concebeix els projectes educatius d'una manera molt diferent a la d'un altre que coneix a fons les possibilitats d'Internet, els ordinadors, la vídeo-conferència, el "e-learning" i les presentacions multimedia avançades. El professor del guix i el paper pot fer projectes de "e-learning", en tenir present alló que ha sentit a dir o allò altre que li diuen els informàtics. Però mai seran tan bons com el que pot fer un altre que té una amplia experiència amb aquestes tecnologies.

D'una manera semblant, un constructor que únicament utilitza pics, pales, carretes de mà i bastides senzilles imagina la casa que es pot edificar d'una manera molt diferent a un altre que fa temps que fa anar formigoneres industrials, grans grues, ordinadors, mitjans de transport moderns i tècniques logístiques avançades. Podriem fer les mateixes cosideracions arràn de qualsevol altre ocupació: la medecina, la judicatura, la defensa, la veterinària, la política, la psicologia, l'economía o la sociologia.

Segons quines són les eines que hom coneix, aixì és la seva manera de concebre el futur i definir objectius, de concretar els anhels, d'alimentar les ilusions i de desplegar l'acció. L'ús de les eines més potents té un efecte positiu i la qualitat dels projectes i de l'acció pot millorar exponencialment. És per això que la fractura digital de la banda de les persones que prenen decisions implica una limitació severa de les possibilitats que tindrà una societat en 2010 i més tard.

A aquestes limitacions s'ha d'afegir la magnitud de la fractura digital que existeix per la banda dels parats, els marginats, les matresses de casa, les persones grans, etc. Una transició lenta, produeix un liderat pobre, però a més, les bosses d'exclosos són molt més grans.

CONSUMIDORS I ANALFABETS DIGITALS