EL
CANVI QUE S'APROPA
Les
condicions per a un canvi cultural de
primera magnitud podrien materialitzar-se entre
2010 i 2025. Vindria a ser el resultat de
l'actual revolució de la comunicació. La
magnitud d'aquests canvis és proporcional a
l'increment de la comunicació (veure Els
salts d'escala en la comunicació). D'acord
amb aquesta hipòtesi, un gran increment de
la comunicació produirà un gran canvi
cultural.
D'altre
banda, com que la revolució de la
comunicació s'està produint tant de
pressa, el seu impacte cultural és lògic
que esdevingui també a gran velocitat.
Podem esperar, per tant, que la humanitat
haurà d'absorbir una gran quantitat
de novetat en un període de temps molt
curt. No tothom serà capaç de
fer-ho.
La
capacitat per assimilar novetat depèn de
certes característiques individuals, però
sobre tot, depèn de 1) la cultura a dins la
que cada qual està actuant i 2) de la mena
d'entorn social i cultural a on es
viu.
L'entorn
econòmic i cultural pot afavorir els canvis
o, per contra, els pot entrebancar. És
per això que poden distingir les cultures
segons quina sigui la seva capacitat per
afavorir el canvi i facilitar l'absorció de
novetat. Tenint en compte els canvis que hem
observat en el decurs dels darrers 25 anys,
poden parlar de quatre tipus de cultures:
Tipo
 |
Les
poblacions que habiten en aquestes
àrees culturals romanen lligades a
les formes més antigues d'activitat
econòmica: la caça, la vida
nòmada, etc. Les seves formes de
vida són pràcticament iguals que
fa 1000 anys. |
Tipo
 |
A
les
cultures de tipus 2 s'han registrat
darrerament alguns
canvis però s'han produït molt poc a poc. Corresponen
a les societats agrícoles clarament
pre-industrials. |
Tipo
 |
En
aquestes cultures, s'hi observen
certs canvis importants, però hi ha
alguns components bàsics que
evolucionen amb gran
parsimònia. Corresponen a les
societats en vies de
industrialització. |
Tipo
 |
Finalment,
les cultures de tipus 4 són les que
han premés els canvis més ràpids
i més importants que s'han
registrat en els darrers 25 anys.
Aquestes cultures, corresponen a les
societats industrials i
post-industrials que són les que,
darrerament, s'han transformat més
de pressa. |
El
més important, en aquest punt, és
adonar-se'n de com la diferent velocitat d'absorció de novetat eixampla
les distàncies culturals entre les
diferents regions. És igualment important
subratllar que aquestes distàncies
produeixen tensions. A partir d'ara aquestes
tensions s'aniran fent més punyents cada
dia més.
PERSPECTIVES
DEL CANVI CULTURAL
Les
cultures de les societats més dinàmiques
(del tipus 4) augmentaran considerablement
la seva capacitat per assimilar novetat.
Tanmateix, l'increment de la novetat es
produirà a una velocitat més gran que la
velocitat en que creixerà la seva capacitat
per assimilar-la. Aquesta diferència de
velocitat pot produir: 1) una fractura
digital i 2) diferents formes de congestió
de la població.
Les
cultures pròpies de les regions en
desenvolupament (tipus 3) també
evolucionaran, encara que ho faran més poc
a poc. Hi haurà persones que podran fer
front a la sobrecarga de novetat, però el
sistema social, en conjunt, no podrà. En
conseqüència, el fossar entre l'increment
de novetat i la capacitat de la població
per afrontar-lo s'eixamplarà cada cop
més.
En
el cas de les cultures més rígides i menys
dinàmiques (del tipus 1 i 2) les
perspectives són més dolentes. També
aquí hi podrà haver persones aïllades que
podran fer front a l'allau de novetat, però
el sistema social estarà cada vegada més
lluny d'allò que caldria per evitar un
desmembrament.
La
dificultat del canvi es deriva, en última
instància, de la mena de relacions que hom
té amb la seva pròpia cultura. Quan
aquestes relacions són molt rígides, la
capacitat per assimilar novetat és més
restringida (veure El
procés de ductilització i també El
disseny del futur immediat).
CONCLUSIONS
La
primera conclusió és que existeix el
perill de que augmenti la tensió
internacional entre les diferents àrees
culturals. Fins ara aquestes tensions s'han
pogut controlar amb més o menys èxit però
es pot arribar a un punt en que es poden
desmanegar.
Les tensions que em conegut fins ara serien
únicament un preludi a petita escala del
que més endavant pot esdevenir.
Especialment per causa de: 1) una pressió
immigratòria insostenible, 2) la
proliferació de diferents formes
d'activisme i de
terrorisme internacional i, qui sap si
també, 3) algun tipus de conflicte de
civilitzacions molt greu.
La
segona conclusió es relaciona amb les
tensions domèstiques a dins de cada àrea
cultural. En les regions culturalment més
avançades, hi haurà ciutadans "a
diferent velocitat" i com a
conseqüència pot créixer la quantitat de ciutadans que necessiten
protecció. Això seria el resultat
de:
- diferents
formes de ruptura digital,
- un
increment ràpid de la immigració a
gran escala,
- l'envelliment
de la població autòctona,
- el
creixement de grups de ciutadans
orientats al passat, resultant de la sobrecarrega
de novetat, que seria mal tolerada per
part d'un cert tipus de persones.
Les
tensions internes a dins de les altres
àrees culturals (cultures de tipus 1, 2 i
3) tindrien característiques similars, tret
de la recepció de corrents migratoris a
gran escala. El 'shock' cultural a les
regions de tipus 3 amb un creixement
econòmic ràpid podria ser molt intens. A
les altres regions més lentes, la
distància amb els més avançats es faria
enorme i, per tant, esdevindria
extremadament conflictiva en el nou context
molt globalitzat.
L'efecte
combinat de les tensions internacionals i
les tensions internes que afloren a tot
arreu i la seva insostenible magnitud fan
pensar en un escenari ple de problemes especialment
greus al final de la dècada i
una mica més tard.
De
forma directa o indirecta tots aquests
problemes es veuen relacionats amb la
incapacitat de les cultures actuals per
proporcionar a la gent pautes, recursos,
estructures cognitives i motivacions que
permetin manegar millor els conflictes que
s'apropen.
| En
front de tot plegat, la conclusió
més important és que necessitem
que totes les cultures comencin a
fer-se més aptes per estimular els
canvis i,
alhora, assimilar-los . |
ESCENARI
DE
MOBILITZACIÓ GENERAL
En
aquest escenari, entre 2002 i 2004 s'inicia
un debat a gran escala sobre el canvi
cultural.
Com
a conseqüència d'aquest debat, es
comença a produir una mobilització
mundial que involucra a moltes persones i organitzacions, des
de tots els àmbits: la societat civil, les
empreses i els governs.
Entre
2005 i 2010, la incapacitat de les cultures per
fer front als problemes emergents serà ja
tant obvia que molts començaran a pensar
que cal passar a l'acció, amb la màxima
energia possible.
Des
d'aquella perspectiva, es veu que la
cohabitació pacífica dels pobles de la
terra no es pot obtenir amb discursos
pacifistes, plantejaments maniqueus de
"bons" contra "dolents" o llençant
únicament iniciatives ben
intencionades. Tot això no cala en
els estrats més profunds de les cultures,
que és d'on brolla l'origen últim dels
conflictes. D'altre banda, des de la
perspectiva de 2010, es veu que el recurs a
la violència com a medi per controlar les
tensions y neutralitzar les amenaces, no es
pot continuar emprant indefinidament.
Es
veu que cal que cada poble faci evolucionar
la seva pròpia cultura en alguna direcció
que millori objectivament les condicions
més bàsiques de la cohabitació
constructiva i pacífica.
D'aquesta manera s'inicia
un estat d'emergència general que posa en
marxa grans projectes de transformació
cultural a tot el món.
|
Interaccions |
|
|
|
|
Si
vol ser avisat sobre la propera ampliació
d'aquesta pàgina. |
 |
 |
|
|
Si
vol comentar aquesta pàgina amb un
amic. |
|
 |
|
|
Si
vol enviar un comentari o suggeriment a en Josep Burcet |
|
 |
|
|
Si
vol participar o proposar alguna iniciativa
relacionada amb el tema d'aquesta
pàgina. |
|
|
|
|
Si
vol informació de la meva
conferència sobre el proper canvi
cultural |
|
|
|
|
|
|
|
|
Tornar
a paradigmes
|
