L'ART
en el segle XXI
Josep Burcet © 2002
josep@burcet.net(pantalla a 800x600)
El segle XXI és el segle de la generalització del disseny i l'explosió de la novetat (veure el disseny del futur immediat). La irrupció de la novetat es produirà per moltes vies diferents, però cap serà tant intensa com la que arribi per la via de l'art. L'art
com a àmbit de llibertat, La potència de l'avinguda de l'art es relaciona amb el fet que cap altre forma d'activitat humana pot desenvolupar-se amb tanta llibertat. En el camp de la ciència i la tecnologia, per exemple, l'aparició de la novetat està més mediatitzada per les inèrcies dels paradigmes existents. En altres camps com l'ensenyament, la sanitat, l'administració pública, la política o les religions, aquestes inèrcies són encara molt més fortes. De fet, totes les activitats humanes estan fortament condicionades per el seu entorn institucionalitzat. Això dificulta i retarda la introducció de plantejaments radicalment nous. Per contra, en el camp de l'art, existeix més llibertat de moviments, més tolerància cap a les propostes inesperades, inusuals, insòlites o extravagants. Les audiències no esperen que les obres d'art es pleguin a allò que es considera "la veritat". És el camp del "si non e vero, e ben trovato". Els dogmes són més fàcils d'enderrocar per medi de l'expressió artística. L'art és l'esquerda més oberta, el punt més vulnerable del statu quo, el cavall de Troia per penetrar la fortalesa de l'ordre establert, l'àmbit en el que l'expressió humana està menys emmordassada. Hi ha però altres motius que fan de l'art la principal font de novetat del segle XXI. Democratització
de l'art En primer lloc, tenim l'evolució del nombre de persones que s'expressen per medi de manifestacions artístiques. Fins fa molt poc, aquest grup era molt reduït. Però ha començat a créixer exponencialment i, en el decurs del segle XXI, registrarà una gran expansió. No tant perquè tothom es dediqui a l'art, sinó perquè molta gent podrà comptabilitzar les seves ocupacions i professions amb l'expressió artística. En això la tecnologia hi té una gran influència. Abans, l'expressió artística, a part de talent, requeria una gran inversió en temps, energia i dedicació per adquirir la tècnica. En música, per exemple, el compositor i l' instrumentista, necessitaven moltes hores diàries de pràctica durant anys, per accedir i mantenir un grau acceptable de destresa i coneixement dels instruments. Però ara l'expressió musical és molt més assequible per a molta més gent. L'exploració de possibilitats també se simplifica enormement. Cap compositor en el passat podia somniar amb la possibilitat de disposar de tota una orquestra filharmònica virtual per avaluar de forma incansable el resultat de diferents combinacions i orquestracions. L'escriptor també troba en la nova tecnologia una ajuda extraordinària. Disposa de processadors de text, amb una gran quantitat d'ajudes contextuals que li estalvien les feines més mecàniques i li permeten de concentrar-se en lo més essencial. També el pintor, l'escultor, el director de cine i l'arquitecte poden explorar i experimentar possibilitats de forma virtual abans de treballar sobre els materials definitius. La tecnologia democratitza l'exercici de l'art i facilita la difusió de l'obra. L'art passa de ser l'objecte de l'activitat d'un grup reduït de persones marginals, per esdevenir el pulmó que oxigena la creativitat d'un nombre cada cop més gran de persones. La nova tecnologia facilita igualment la difusió de l'obra i la formació d'audiències Tanmateix, en el decurs del segle XXI tota aquesta tecnologia evolucionarà a gran velocitat, potenciant la generalització i la intensitat del comportament artístic. Hi ha eines que encara no existeixen, però que es desenvoluparan aviat i que amplificaran enormement la capacitat d'expressió artística. D'una banda, el "expressadors", autèntiques plantes d'exploració de noves possibilitats a gran escala, que acceleraran enormement la feina més mecànica de plasmar expressions i ajudaran a escorcollar noves fórmules de la sintaxi de cada llenguatge artístic. D'altre banda, els "simuladors d'audiències" que proporcionaran la possibilitat d'avaluar a priori l'impacte de les propostes abans de ser presentades. La
nova sopa La tecnologia aportarà una tremenda amplificació de les manifestacions artístiques, però, ni de lluny, serà el factor principal de l'explosió de l'art durant el segle XXI. El seu desencadenador més potent serà el nou entorn cultural. De forma similar a la sopa primigènia, que fa mils de milions d'anys va donar origen a la vida, l'entorn cultural emergent durant el segle XXI, serà l'ambient que ha de donar lloc a un canvi substancial de la vida a la Terra. En aquest entorn emergent, l'art actua com a punta de la llança que obre camí a l'allau de novetat. L'art que ve és alhora la causa i l'efecte de la gran transformació del segle XXI.
|
||||||
